14N a Tarragona: agressions, ball de xifres i manifestació multitudinària

Què acostuma a ser notícia en una jornada marcada per la convocatòria d'una vaga general com la del 14-N? D'una banda, assistència multitudinària, i per l'altra, els cossos de seguretat atonyinant innocents a plena llum del dia. Sense compassió, sense cap necessitat. Però, en aquesta ocasió, els Mossos d'Esquadra van tornar a fer valer la seva autoritat i van ensenyar múscul. El pitjor és que ho van fer contra un menor i han tornat a quedar retratats. Més que un cos de seguretat, de repressió.
Què els passa? No n'aprenen. Ni ells ni els polítics que els manen.

Això va passar a l'avinguda Vidal i Barraquer, al matí, just quan uns quants brètols van decidir rebentar de manera violenta una protesta que fins llavors havia estat presidida per la normalitat. El jove agredit, de tretze anys, va haver de ser traslladat a l'hospital Joan XXIII, a on se li van posar quatre punts de sutura. Durant el matí, quatre menors més van ser retinguts al Campus Catalunya, també per la policia que vetlla pels interessos dels catalans, és a dir els Mossos. De males maneres els van demanar que s'identifiquessin quan l'únic que anaven a fer era a repartir octavetes durant la jornada de vaga general.
Aprofitant l'oportunitat, des del Partit Popular de Tarragona, el seu portaveu, Alejandro Fernández va demanar amb urgència una reunió de la junta local de seguretat per tractar de la problemàtica que, segons el seu parer, té Tarragona. Vaja, que no vol que es converteixi en "la capital dels aldarulls", com al seu parer, ja ho és Barcelona.

Manifestació multitudinària o no?
La indignació del matí va deixar pas a la cordialitat i al civisme de la tarda, amb la manifestació convocada pels principals sindicats i associacions veïnals de Tarragona. El sentiment unànime entre els assistents era que la ciutadania havia respost amb majúscules a la crida. De xifres, però, ningú s'aventurava a fer un pronòstic. En acabar la manifestació, a la plaça Imperial Tarraco, va començar el ball i van arribar les primeres estimacions. Com sempre, els números no quadraven de cap manera,  i això que Tarragona tampoc és tant gran i les diferències no poden ser tant grans.

Els manifestants, a la plaça Imperial Tàrraco. Foto: S.C.

Doncs sí que ho van ser. Els organitzadors van estimar que hi van participar unes 30.000 persones, mentre que des dels Mossos d'Esquadra, o sigui, fonts del Govern de la Generalitat (contrària a la convocatòria), la presència es va reduir a una tercera part, amb només 10.000 assistents. La Guàrdia Urbana de Tarragona (a l'Ajuntament hi mana el PSC, encara que amb minoria) va xifrar la participació en unes 18.000 persones. Que cadascú cregui el que vulgui. Això, sí, em van faltar els càlculs de la Subdelegació del Govern. Suposo que haurien dit unes 3.000 persones. El cert és que la manifestació d'ahir va ser una de les més concorregudes dels darrers anys, i que va servir perquè la gent mostrés la seva indignació amb els polítics que ens manen, tant des de Barcelona com des de Madrid. "El próximo parado, que sea un diputado" o "El próximo deshaucio, que sea en la Moncloa", van ser alguns dels molts eslògans que es van poder escoltar.

Dues imatges de la manifestació d'ahir a Tarragona. Foto: S.C.

Com a moltes ciutats d'arreu de l'Estat, Tarragona va funcionar a mig gas, com un diumenge a mitges. Molts petits comerços van obrir i van poder dur a terme la seva activitat sense problemes. Als polígons industrials i a les franquícies, la història va ser ben diferent. La por i l'esperit de supervivència va ser la nota predominant.