divendres, 23 de novembre del 2012

Recels a Tarragona pel finançament de la nova Escola Oficial d'Idiomes

Les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes a l'antiga fàbrica de licors Chartreuse avancen a bon ritme. Tan sols cal passejar-hi pels voltants per agafar consciència que, finalment, un dels projectes eterns de Tarragona podrà veure la llum. Si res no falla, ara ja no hi ha res que impedeixi que l'EOI obri portes el proper curs escolar i s'acabi el malson que ha suposat estudiar al vell i destartalat edifici de la rambla Nova.
La posada en marxa d'un equipament de tanta envergadura, però, sempre porta inherent, i sobretot a Tarragona, un gran recel, i més en l'actual conjuntura econòmica: qui pagarà els 8 milions d'euros que val la nova escola?
Malgrat que a qui correspon fer-se'n càrrec és al govern de la Generalitat, qui ha fet el pas, de moment, és l'Ajuntament de Tarragona. A través de l'empresa d'habitatge, SMHAUSA, va demanar un crèdit pel valor total de l'obra, amb el compromís, per part de l'executiu català, de que li tornaria fins l'últim cèntim invertit per l'administració municipal. I amb l'Ajuntament com a avalador.

Una imatge de l'antiga fàbrica de licors Chartreuse, que es convertirà en la nova Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. Foto: S.C.

Però que quedi clar. El que primer pagarà serà l'Ajuntament. I ho farà a raó d'uns 450.000 euros anuals, els quals haurien de ser retornats per l'executiu català de manera immediata. Això és el que està pactat gràcies a un acord de govern entre les dues administracions. A més a més, existeix un mandat del Parlament de Catalunya que insta el Govern a fer efectiu el pagament just després que ho hagi fet el consistori tarragoní.

El recel de l'Ajuntament
Si tot està firmat i pactat, en què es basa l'Ajuntament de Tarragona per mostrar-se recelós i creure que la Generalitat no complirà? En primer lloc, que l'ordre parlamentària tampoc no compromet a res. Tan sols l'insta, li suggereix.  A més, l'estiu de 2011 el govern de Convergència i Unió ja va intentar alentir el procés de pagament al consistori tarragoní. L'executiu de Mas pretenia condicionar el retorn dels diners que Tarragona ja ha avançat a la disponibilitat pressupostària del moment.

Imatge del pati interior de la futura EOI de Tarragona. Foto: S.C.

Bon negoci per a ells, però nefast per a Tarragona, i més tenint en compte el que la Generalitat ja deu a Tarragona (15 ME del fons de liquiditat). Afortunadament, la proposta va quedar descartada perquè llavors tots els grups de l'oposició van rebutjar la proposta convergent i van donar suport a una proposta del PP que instava el Govern a complir amb els pagaments.
Veurem com evoluciona tot plegat. El consistori tem que el nou executiu sorgit de les eleccions de diumenge ajorni el retorn de les quotes que l'Ajuntament començarà a pagar a l'estiu. Si això passés, les arques tarragonines sumarien un nou problema.

dijous, 22 de novembre del 2012

No hi haurà festa de cap d'any a la plaça de la Font

La plaça de la Font no tindrà revetlla de cap d'any. Els bars i restaurants que en formen part han decidit, a darrera hora, que no tiraran endavant la iniciativa i que prefereixen que cadascú faci la festa per la seva banda. D'aquesta manera, Tarragona es quedarà sense sarau al carrer en una de les nits més especials de l'any i que aplega gent de totes les edats tal com va quedar palès l'any passat amb la festa organitzada per l'emissora Loca FM.
Quins són els motius? Doncs, senzillament, que els propietaris dels bars han dit que no i prou, tot i que, només fa una setmana, pensaven just el contrari. Aquest canvi de parer tant sobtat en un espai de temps tant curt podria estar relacionat amb la nova pugna que mantenen amb l'Ajuntament pels horaris de les terrasses, però no sembla que sigui la causa principal. A més, a hores d'ara, si altre cop es reactivés l'interès per muntar l'esdeveniment, possiblement ja no hi hauria temps perquè tant Protecció Civil com Bombers revisessin i autoritzessin el Pla d'Auto protecció; un document imprescindible per fer la festa des del punt d vista legal i de seguretat.
De fet, entre els mateixos empresaris la sensació que, amb la revetlla, tampoc farien tant calaix és general i força estesa. Sense la festa a la plaça de la Font, ni al recinte del Palau Firal, ni tampoc al pavelló del Nàstic, la ciutat es quedarà òrfena de celebracions populars i tot es limitarà al que organitzin els diferents establiments i la gent a casa seva. Però de caràcter públic, cap, ja que al local de la Colla Jove i al Casal Sageta de Foc, entre d'altres, sí organitzaran festes.

Una imatge de la plaça de la Font. Foto: S.C.
D'altra banda, tal com va avançar El circ, els propietaris de bars i restaurants de tota la ciutat, i en especial, els de la plaça de l'Ajuntament, estan en converses amb el consistori per mirar d'arribar a un acord per ampliar l'horari de servei de terrassa almenys una hora més els caps de setmana. Amb la intermediació de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona (AET) i de la Cambra de Comerç, des de l'Ajuntament es mostren disposats a negociar.
Atès que el problema principal és el soroll que denuncien els veïns, la proposta que podria traslladar el consistori als bars de la plaça de la Font seria la instal·lació de carpes tancades. El dubte, però, és saber si els prop de trenta establiments de la plaça es posaran d'acord, ja que fa uns anys ja es va plantejar i no hi va haver entesa.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Consciència verda i alternativa a la Fira Ecosalut de Tarragona

Vols que t'harmonitzin el cos i la ment, o que et fotografiïn l'aura? Són només dues de les múltiples possibilitats que t'ofereix la fira Ecosalut, un certamen que també tracta sobre la consciència i l'ecologia. Fins avui al vespre es pot visitar al recinte del Palau de Congressos de Tarragona, on els assistents poden informar-se, o també provar i conèixer, una àmplia gamma de teràpies naturals.
De fet, Ecosalut ha estat organitzat amb la voluntat d'omplir el buit que hi ha ara mateix al Camp de Tarragona davant l'interès creixent que hi ha per la salut i l'ecologia. Hi ha més de seixanta expositors, que ofereixen diferents tipus de productes. També s'hi fan ponències (magnetoteràpia, bioconstrucció, sanació energètica...), tallers de Shiatsu, Xamanisme, Kundalini Ioga, xerrades, concerts, teràpies naturals i alternatives i tot envaït per una atmosfera molt ecològica i verda.

Una imatge d'una sessió de Reiki. Foto: S.C.
Les activitats per aquest últim dia de fira són variades i es poden trobar en els tres espais en què es divideix el recinte: tarima (just a l'entrada), tipi i sala. A les 12:45, hi haurà una xerrada a càrrec de Salvador Ronda, sota el títol Conscienciació del camí personal, a les 14h es farà un taller de Shiatsu entre amics, a càrrec de l'escola Dhimani. Més endavant també s'hi farà una xerrada sobre inmunitat i vacunes als infants i durant tota la tarda tallers molt interessants, com el que et permet descobrir el teu animal de poder (16.45h), a càrrec d'Ana Hatun Songo, o el de tècniques energètiques Ashanka (17h). També hi haurà danses orientals, més concerts i més xerrades.

divendres, 16 de novembre del 2012

Terrasses a Tarragona: conflicte a la vista

Nou conflicte a la vista entre els propietaris de bars i restaurants de Tarragona i l'Ajuntament. I el motiu, altra vegada, els horaris de servei de les terrasses a l'aire lliure. Des de fa una setmana ja s'està aplicant l'horari d'hivern, que s'allargarà fins el març de l'any vinent, i que només permet oferir servei a les terrasses fins les 23.00 (de dilluns a dijous) i fins les 24.00 hores els caps de setmana i les vigílies de festius.
En comparació amb l'horari d'estiu, que es va prolongar fins a final d'octubre, atesa la bonança climatològica de la ciutat, el nou reglament aprovat el passat mes de maig deixa els empresaris amb dues hores menys de terrassa cada dia. Potser llavors, amb l'estiu per endavant, no hi van fer prou cas, però davant la perspectiva d'una disminució important de la clientela i dels ingressos, han tornat a activar els mecanismes per tractar de convèncer el consistori perquè flexibilitzi la normativa. Consideren que, de manera indirecta, afavoreix altres locals de la ciutat.

Una imatge d'algunes terrasses de la plaça de la Font. Foto: S.C.

 La mesura afecta tota la ciutat, encara que el greuge és més gran per als locals de la Part Alta i pel tram de la rambla Nova més pròxim al Balcó del Mediterrani, sense oblidar el Serrallo i els barris. D'entre tots, els de la plaça de la Font són els que se senten més desemparats, i als quals la mesura pot perjudicar més. Per això, ja han recollit signatures de més de cent bars i restaurants de Tarragona per mirar de fer pinya i lluitar plegats.
L'objectiu no és cap altre que tractar de convèncer l'Ajuntament perquè recapaciti, afluixi i els ampliï l'horari, principalment els caps de setmana. A diferència de les ocasions anteriors, en les quals els mateixos empresaris negociaven amb l'Ajuntament, ara s'han encomanat a l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona (AEH) i a la Cambra de Comerç, Aquestes dues institucions seran els interlocutors.
Des de l'AEH es creu que si la normativa s'aplica es perdran llocs de treball. "Ja estem en nivells crítics i per això demanem sensibilitat a l'administració perquè els locals mantinguin el mateix nivell de producció", van assenyalar fonts de l'associació.

Una altra imatge d'una terrassa de la plaça de la Font. Foto: S.C.

Tot i que el cap de setmana passat, tots els locals van complir la normativa i van tancar el servei de terrassa a l'hora prevista, molts dels empresaris consultats per aquest blog no sabien com actuaran en els propers dies. Això, sí, temen que la Guàrdia Urbana interpreti la llei al peu de la lletra i els sancioni, cosa que, de moment, no ha passar.Tot anirà en funció de la clientela i de la demanda. Sense voler crear polèmica, el conflicte torna a estar servit. En el millor dels casos, els empresaris d'aquests establiments perdran setze hores mensuals de servei de terrassa. Facin vostès els càlculs. 
Un exemple clar és els partits de futbol que comencen a quarts de deu de la nit. Si són en diumenge, els clients hauran de ser desallotjats amablement, possiblement a mig sopar. Esperem que imperi el sentit comú en les negociacions.

Segons la nova normativa aprovada el maig d'enguany, els horaris de les terrasses a Tarragona seran els següents:
Primavera (de març a maig)
De dilluns a dijous: fins les 24h
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins la 1 de la matinada
Estiu (de maig a octubre)
De dilluns a dijous: fins la 1 de la matinada
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins les 2
Hivern (de novembre a març)
De dilluns a dijous: fins les 23h
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins les 24h


dimecres, 14 de novembre del 2012

14N a Tarragona: agressions, ball de xifres i manifestació multitudinària

Què acostuma a ser notícia en una jornada marcada per la convocatòria d'una vaga general com la del 14-N? D'una banda, assistència multitudinària, i per l'altra, els cossos de seguretat atonyinant innocents a plena llum del dia. Sense compassió, sense cap necessitat. Però, en aquesta ocasió, els Mossos d'Esquadra van tornar a fer valer la seva autoritat i van ensenyar múscul. El pitjor és que ho van fer contra un menor i han tornat a quedar retratats. Més que un cos de seguretat, de repressió.
Què els passa? No n'aprenen. Ni ells ni els polítics que els manen.


Això va passar a l'avinguda Vidal i Barraquer, al matí, just quan uns quants brètols van decidir rebentar de manera violenta una protesta que fins llavors havia estat presidida per la normalitat. El jove agredit, de tretze anys, va haver de ser traslladat a l'hospital Joan XXIII, a on se li van posar quatre punts de sutura. Durant el matí, quatre menors més van ser retinguts al Campus Catalunya, també per la policia que vetlla pels interessos dels catalans, és a dir els Mossos. De males maneres els van demanar que s'identifiquessin quan l'únic que anaven a fer era a repartir octavetes durant la jornada de vaga general.
Aprofitant l'oportunitat, des del Partit Popular de Tarragona, el seu portaveu, Alejandro Fernández va demanar amb urgència una reunió de la junta local de seguretat per tractar de la problemàtica que, segons el seu parer, té Tarragona. Vaja, que no vol que es converteixi en "la capital dels aldarulls", com al seu parer, ja ho és Barcelona.

Manifestació multitudinària o no?
La indignació del matí va deixar pas a la cordialitat i al civisme de la tarda, amb la manifestació convocada pels principals sindicats i associacions veïnals de Tarragona. El sentiment unànime entre els assistents era que la ciutadania havia respost amb majúscules a la crida. De xifres, però, ningú s'aventurava a fer un pronòstic. En acabar la manifestació, a la plaça Imperial Tarraco, va començar el ball i van arribar les primeres estimacions. Com sempre, els números no quadraven de cap manera,  i això que Tarragona tampoc és tant gran i les diferències no poden ser tant grans.

Els manifestants, a la plaça Imperial Tàrraco. Foto: S.C.
Doncs sí que ho van ser. Els organitzadors van estimar que hi van participar unes 30.000 persones, mentre que des dels Mossos d'Esquadra, o sigui, fonts del Govern de la Generalitat (contrària a la convocatòria), la presència es va reduir a una tercera part, amb només 10.000 assistents. La Guàrdia Urbana de Tarragona (a l'Ajuntament hi mana el PSC, encara que amb minoria) va xifrar la participació en unes 18.000 persones. Que cadascú cregui el que vulgui. Això, sí, em van faltar els càlculs de la Subdelegació del Govern. Suposo que haurien dit unes 3.000 persones. El cert és que la manifestació d'ahir va ser una de les més concorregudes dels darrers anys, i que va servir perquè la gent mostrés la seva indignació amb els polítics que ens manen, tant des de Barcelona com des de Madrid. "El próximo parado, que sea un diputado" o "El próximo deshaucio, que sea en la Moncloa", van ser alguns dels molts eslògans que es van poder escoltar.

Dues imatges de la manifestació d'ahir a Tarragona. Foto: S.C.
Com a moltes ciutats d'arreu de l'Estat, Tarragona va funcionar a mig gas, com un diumenge a mitges. Molts petits comerços van obrir i van poder dur a terme la seva activitat sense problemes. Als polígons industrials i a les franquícies, la història va ser ben diferent. La por i l'esperit de supervivència va ser la nota predominant.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Un debat massa previsible i molt poc tarragoní

Insuls, previsible i ensopit. Aquestes són les sensacions que em va transmetre el debat que va oferir ahir a la nit Televisió de Catalunya entre els set caps de llista dels principals partits a la demarcació de Tarragona. Tenint en compte que la campanya està basada en si Catalunya necessita un estat propi o si cal seguir pertanyent a l'estructura de l'estat espanyol, les referències territorials van ser imperceptibles, escasses i del tot nul·les. A més, vaig trobar en falta que ningú no fes referència al forat que va deixar el darrer tripartit.
A l'igual que el format d'enganxada de cartells és del tot anacrònica, segons el meu parer, un debat entre set persones resulta poc operatiu i el que és pitjor, avorrit i tediós per tots aquells espectadors que creien que els polítics que hi van participar farien alguna pinzellada més enllà del debat identitari que monopolitza la campanya. Referències a les necessitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, quasi inexistents.
Missatges repetitius i reiteració d'idees que els principals líders polítics ja fa temps que esbandeixen a tort i a dret pels diferents escenaris que trepitgen. Per això, crec que el programa va acabar decebent la majoria dels que van estar enganxats a la pantalla de la televisió autonòmica durant més d'una hora i mitja.
Com ja passa en la campanya, el blanc de tots els candidats va tornar a ser CiU, i el qui s'ho va haver de menjar tot va ser el seu cap de llista a la demarcació, @Albert Batet Tots els problemes se solucionaran si s'aconsegueix l'estat propi. Un argument que ja comença a esgotar, i més si es té en compte que el que interessava era saber quines són les propostes dels nacionalistes per al territori. L'alcalde de Valls va notar els nervis i, en ocasions, es va mostrar absent. Una altre detall: massa pendent de les notes que tenia damunt la taula.

Una imatge del debat emès dilluns per la nit per TV3. Foto: Televisió de Catalunya


A @Xavier Sabaté (PSC) se'l va notar un pèl incòmode mentre la conversa girava entorn del sobiranisme. No és d'estranyar si l'aposta dels socialistes continua sent la via federal; amb la qual només hi creuen ells, i culpava de la situació actual tant el PP com CiU.
L'estratègia de @Rafa Luna era previsible i va seguir enviant el missatge de la por als que defensen l'independentisme. No es va referir a l'última perla d'Alícia Sánchez Camacho (la catalanització dels cognoms castellans), però davant els atacs al seu partit per la poca inversió estatal a Catalunya, el candidat popular va ensenyar múscul assegurant que és la quarta autonomia on s'ha invertit més enguany. A més, convidat per Televisió de Catalunya, es va atrevir a demanar retallades en la televió pública catalana. La cara del moderador, Agustí Forné, tot un poema.
Al candidat d'ERC, @Pep Andreu, se'l va veure poc rodat i va pecar d'un llenguatge massa dòcil i sovint lent. De fet, però va ser el primer que va pronunciar les paraules Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Durant el debat paral·lel al twitter, ja vaig dir que la nota positiva va ser la irrupció d'@Albert Pereira, de Solidaritat per la Independència. Bon orador, sensat i menys agressiu en el to que Alfons López Tena. Això, sí, des de SI els números de l'expoli sempre són l'excusa perfecta. La candidata d'ICV-EUiA, @Hortènsia Grau, potser erra el seu missatge perquè si el seu partit està clarament a favor del dret a decidir, la seva obsessió malatissa contra CiU els pot passar factura. El discurs del candidat de Ciutadans, @Matías Alonso, calcat al d'Albert Rivera. Podrà agradar més o menys, però almenys aquest partit sí té les idees clares.
En resum: un debat que va servir per ben poc. Suposo que el mateix passaria a les altres tres demarcacions si del que es tractava era debatre sobre les necessitats del territori.

dilluns, 12 de novembre del 2012

L'ambigüitat del PSC, ara amb el Corredor del Mediterrani

En la campanya electoral hi hauria d'haver debat més enllà del debat identitari i ahir el PSC hi va fer entrar el Corredor del Mediterrani. Després del míting de dissabte passat, el candidat socialista a la Generalitat, Pere Navarro, va tornar a Tarragona, però aquest cop de la mà del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, per deixar clar que el seu partit, més enllà de defensar el federalisme de manera obsessiva, també aposten pel gran eix ferroviari de mercaderies per la ribera Mediterrània.
Tot s'ha de dir, però, i cal que refresquem la memòria perquè, no fa gaire, els diputats socialistes van votar a favor del corredor central, que és el que defensa el PP. Ahir, però, una altra història ben diferent. Aposta ferma i decidida perquè el Corredor comenci a Algesires i recorri tot l'arc mediterrani fins a la frontera amb França. Rubalcaba va recordar que "no fem res nou al que ja feien els romans fa dos mil anys. L'aposta nostra pel corredor del Mediterrani no és nova, sinó històrica".
El líder socialista de l'Estat, al que el PSC vol seguir pertanyent d'acord amb el seu programa, va aprofitar per criticar el suport que va oferir CiU al PP quan aquest prioritzava el Corredor Central enlloc del Mediterrani. "La despreocupació del PP pel corredor del Mediterrani no és nova perquè en el 2003 ja va comptar amb l'ajuda de Convergència i Unió".

Pere Navarro, a l'esquerra, i Rubalcaba, ahir a Tarragona. Foto: S.C.
Els atacs dels socialistes van anar dirigits, tant als populars com als nacionalistes de CiU, als que acusen "d'esgrimir banderes, pàtries i nacions per no haver de parlar de retallades i d'atur". A més, no es van estar de carregar contra l'absència de cap partida econòmica per l'aposta Mediterrània ni en els pressupostos d'enguany ni tampoc en els de l'any que ve. Per tot això, el PSC i el PSOE, que en aquesta ocasió sí tenen posicionaments comuns i unitaris, van lamentar la visió "centralista" del govern de Rajoy.
Per tal de fer pinya, com va assenyalar l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, Rubalcaba va fer venir els líders socialistes de Múrcia i del País Valencià. Just abans, visita improvisada a les obres del mercat central i posterior passejada per la rambla Nova fins el Balcó.

D'esquerra a dreta, Navarro, Ballesteros, Rubalcaba i Sabaté, just abans de visitar les obres del Mercat Central de Tarragona. Foto: S.C.
Els atacs del PSC cap a CiU van tenir resposta per part del cap de llista convergent a la demarcació, Albert Batet. L'alcalde de Valls va deixar clar que "tan sols es tracta d'una de neteja d'imatge", tot recordant el suport passat del PSC al corredor Central. Batet, a més, ha demanat a tot l'entorn socialista que defensi el pacte fiscal per a Catalunya. A veure com reacciona el PP. Des de Tarragona es creu amb l'anomenat Tercer Fil, la solució provisional, però a les altes esferes no s'ho creuen gaire.

divendres, 9 de novembre del 2012

Insults i càntics en l'arrencada de la campanya a Tarragona

S'ha acabat parlar en clau pre electoral. La campanya ja és aquí. Com mana la tradició, l'enganxada de cartells va servir per donar el tret de sortida a quinze dies frenètics i que, en aquesta ocasió, marcaran clarament un abans i un després per a tots els catalans i catalanes. A Tarragona, el seguici del Partit Popular, amb el seu candidat @Rafa Luna al capdavant, va treure pit. A cop de batucada, un estil musical que difícilment es relaciona amb un partit de dretes, va animar la nit tarragonina.
Com ja es preveu que serà una campanya de discursos extrems, i els populars en representen un, la seva arribada va generar crispació. Sobretot als membres de la CUP, amb el seu número 1, @Jordi Martí. Però també l'avançament dels candidats de Convergència i Unió, amb el seu cap de files @Albert Batet, al capdavant, va provocar insults i neguit entre els militants de la Candidatura d'Unitat Popular. Simbòlicament, van tractar d'impedir el pas als convergents, en un clar senyal que el missatge del partit que mana tampoc els convenç.

Membres de la CUP, ahir a la nit a la rambla de Tarragona. Foto: S.C.
Militants del PP, amb una gran bandera espanyola. Foto: S.C.
Tot i que poc després de la una de la matinada, algun membre de la CUP va denunciar, via twitter, que un militant de Ciutadans l'havia agredit amb un casc, el cert és que l'enganxada de cartells va ser d'allò més pacífica. Però també ensopida, esgotadora i, ara ja es pot dir, una mica arcaica, tenint en compte que tots els polítics s'omplen la boca que són 2.0.
Com era de preveure, la barreja de sentiments, emocions, banderes i missatges va provocar discussions, insults i retrets. Com sempre passa i com sempre passarà. Mentre en l'entorn del PP i de Ciutadans es cridava allò de "Yo soy español, español, español", a l'àrea d'Esquerra Republicana i de la CUP la proclama era clara: IN-INDE-INDEPENCIA.
En l'entorn de CiU els missatges no eren tant clars i la majoria va optar per la moderació. No es va sentir cantar "Volem estructures d'estat". Per cert, parlant de moderació, el cartell de l'ara candidat Mas, de moderat, ho és ben poc. Veniu a mi, fills meus, jo sóc la llum. Això es pot interpretar de la icona nacionalista, que ha rebut crítiques a tort i a dret. Potser aquesta era l'objectiu del seu cap de campanya.

D'esquenes, Victòria Forns, penja un cartell del candidat per Tarragona, Albert Batet, que s'ho mira des del fons. En primer terme, la imatge d'Artur Mas. Foto: S.C.
Parlem del PSC. No sé si per l'ambigüitat en la qual s'estan movent, per cert bastant perillosa, va fer poc soroll. Fent cas del seu eslògan, Federalisme. L'alternativa sensata, els seus militants van optar per la moderació i es van limitar a acompanyar el seu líder a la demarcació, @Xavier Sabaté, a penjar el ditxós cartellet sense cap càntic ni cap comentari apujat de to. En llenguatge cinematogràfic, un rostre en PPP, és a dir, en primeríssim primer pla. Si li treiem una P, ja sabem en què es queda... Casualment, el silenci dels socialistes durant la nit té el seu reflex en que a la rambla Nova, el carrer major de Tarragona, no hi ha penjat cap cartell socialista. Des de la Imperial fins el Balcó. Res de res.

En el centre de la imatge, el candidat del PSC, Xavier Sabaté. Foto: S.C.
El pilot d'Esquerra Republicana va ser el més tardà en arribar i fins i tot alguns militants històrics es van queixar que gairebé no els deixessin espai per empaperar el rostre del seu cap de llista, @Josep Andreu. ICV, com la CUP, va ajornar fns l'endemà l'enganxada del cartell de la seva cap de files, @Hortènsia Grau. Van preferir deixar clar que donen suport a la vaga general del proper 14-N. El grupuscle de Ciutadans, amb el seu cap, @Matías Alonso, també es van fer sentir poc, però hi van ser. Pròxims al PP, això, sí. Senyors i senyores, la batalla està servida.

Tarragona és segura per als motoristes, però no per als ciclistes

Tarragona és la ciutat catalana més segura per circular en moto. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Unió Catalana d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UCEAC) després d'un estudi acurat i exhaustiu de 38.000 accidents greus ocorreguts durant l'any 2010. Per això, el consistori tarragoní ha rebut un guardó que l'acredita com el municipi que ha fet millor els deures en circulació vial pel que fa a les dues rodes. Motoritzades, això sí. De fet, en els darrers mesos, les places d'aparcaments per a motos han augmentat de manera exponencial als carrers de Tarragona.
És una clara aposta de la intenció de l'administració tarragonina de fomentar la circulació en motocicleta com a mesura més eficient des del punt de vista energètic, i per instar a fer un ús del cotxe cada cop menor. Precisament, aquesta setmana el Palau de Congressos ha estat la seu del primer Congrès Mediterrani sobre eficiència energètica i Smart Green Cities. És a dir, un simpòsium sobre com fer les ciutats més sostenibles.

Begoña Floria i Carles Castillo (segon i tercer per la dreta), durant l'acte d'entrega dels premis d'UCEAC. Foto: Ajuntament de Tarragona.


És simptomàtic, però, que, malgrat els projectes dissenyats i els anuncis de fa tan sols tres anys, Tarragona continuï suspenent, i de manera flagrant, en carrils bici. És també circulació sobre dues rodes i, a més, sostenible. Què hi ha de la idea de construir 29 quilòmetres al llarg de tot el terme? Actualment, tan sols es pot circular pels carrils que ja existien fa una pila d'anys, i que es van crear quan la idea de la sostenibilitat era bastant peregrina.
No són més d'una dotzena. I alguns, semi tallats i amb obstacles, com ara arbres o fanals, que encara dificulten i molt la circulació en diversos trams de l'N-340 en direcció a Campclar. Per no parlar dels carrils que s'acaben en baixar una vorera i sense cap senyalització prèvia. Això, sí, des de Campclar fins a Bonavista el carril ja és una realitat des de fa temps.

Els aparcaments per a motos al carrer August són recents. Foto: S.C.

Però és del tot insuficient quan, just abans de la celebració de la Bicicletada de l'any passat, des del consistori s'afirmava que Tarragona és una ciutat que vol apostar per aquest mitjà de transport i que tindrà especial cura dels ciutadans que l'utilitzin.
Donar prioritat a la moto en comptes del vehicle particular ja és un avenç molt gran, però els carrils bici són necessaris. També és cert que l'orografia de la ciutat és complicada. Ara mateix, l'Ajuntament està a l'espera que diferents trams de les carreteres d'accès a la ciutat, principalment l'N-340, per l'àrea de Llevant, passin a mans municipals, per poder-la urbanitzar i, de pas, crear-hi un carril bici. L'altra gran aposta inicial és a l'entrada per l'N-240, on s'hi construiria un carril per als estudiants universitaris. El problema, com sempre, doncs que la caixa està buida. Donem-los un temps de marge.

divendres, 2 de novembre del 2012

Alcalde, escolti la plataforma stop Parquímetres

En el món de l'esport, principalment en el futbol, sovint es parla de clubs presidencialistes. Són aquelles entitats en les quals la intervenció de la màxima autoritat, és a dir, el president, esdevé cabdal perquè qualsevol operació tiri endavant i es desencalli. A Tarragona, el funcionament de l'Ajuntament també ho és. Ja ho va ser durant l'època de Joan Miquel Nadal i ho segueix sent ara amb el socialista Josep Fèlix Ballesteros.
Per què dic això? Doncs per la tibantor en les relacions entre la plataforma Stop Parquímetres i el consistori tarragoní després que els representants del col·lectiu van renunciar a dialogar amb l'Ajuntament si Ballesteros no hi era.
La plataforma ha denunciat que l'alcalde "eludeix" la seva responsabilitat davant de 2.100 tarragonins, que són les persones que han signat perquè el reordenament de les places d'aparcament es realitzi d'una altra manera, entre d'altres peticions. El problema és que en aquesta ciutat, i ho asseguren persones molt properes al batlle, tot acaba passant pel filtre de Ballesteros. Al mínim conflicte que sorgeixi entre un col·lectiu, una associació o un grup de veïns que no acaben de solucionar les seves diferències amb el regidor de torn, l'alcalde sempre acudeix al rescat. Sempre. I en matèria d'aparcaments, l'exemple és recent amb la implantació de zona blava a la platja de l'Arrabassada. La regidora Floria ho va executar i, al cap d'uns dies, Ballesteros, a través de les xarxes socials, ho va aturar. Això crea precedents i al final resulta que l'alcalde s'ha de multiplicar per apagar tots els focs que apareixen per la ciutat.

Una imatge dels fulls on més de 2.000 tarragonins han signat a favor de la plataforma.

I la plataforma Stop parquímetres, senzillament, el que ha fet és demanar el que demana tothom. Que Ballesteros, en directe, escolti les seves queixes i també els seus suggeriments. Ni més ni menys. Què va passar dimecres? Doncs que, tot i que als representants de la plataforma els van convocar tot just el dia abans per a la reunió amb l'alcalde, finalment, aquest no hi assistiria per motius d'agenda.
La versió de l'Ajuntament és que els portaveus de la plataforma "van marxar", deixant entreveure que aquestes no són maneres d'actuar. A l'altre bàndol, la reacció d'indignació i de sentiment d'inferioritat també és més que comprensible.
L'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) preocupa. No és un tema menor i si l'alcalde ha agafat la paella pel mànec en altres assumptes, en aquest també hauria d'estar visible i atendre els seus ciutadans. De vegades, els regidors no són sempre interlocutors vàlids.