dijous, 30 d’agost del 2012

L'Ajuntament de Tarragona suspèn en política comunicativa

Avui el dia s'ha despertat gris, trist i fosc, just els mateixos adjectius que servirien per qualificar la política comunicativa de l'Ajuntament de Tarragona. L'aplicació dels nous aparcaments de pagament de zona verda i blava havia generat un interès més que suficient perquè, en el cas que l'administració municipal decidís introduir canvis, ho fes de manera pública.

Doncs, no. Com sempre, ha preferit utilitzar el mateix canal, el Diari de Tarragona. Un mitjà privat, a través del qual l'Ajuntament ha informat a tots els ciutadans que rebaixarà la tarifa de zona verda de 0,55 euros a 0,40, i que els comerciants, empreses i treballadors autònoms que generen riquesa a la ciutat gaudiran de descomptes especials en els pàrquings. Tot això a partir del gener de l'any vinent.

El cert és que no ho entenc ni ho entendré. On és la pluralitat informativa del nostre Ajuntament? No culpabilitzo el Diari, al qual felicito per seguir tenint la paella pel mànec en l'àmbit informatiu de la demarcació, sinó a l'Ajuntament, i suposo que, de retruc, a l'alcalde de tots, Josep Fèlix Ballesteros, i a les persones que l'assessoren.

El carrer Assalt, que ja era de zona blava.

Ho venia anunciant. Feia quasi dues setmanes que la brigada municipal no pintava cap carrer, i això significava que els canvis s'estaven coent. Però el consistori es mantenia hermètic. Això, sí, per la majoria, perquè d'altres, doncs mengen a part. Però insisteixo: el mal l'està fent l'Ajuntament, que no tracta tothom per igual. Les queixes i el malestar entre els tarragonins i entre els que venen de fora a treballar a Tarragona estaven començant a tocar la línia de flotació de l'equip de govern i tenien clar que calia reaccionar. Circulaven rumors que per Santa Tecla es podria repetir un acte de protesta cap a l'alcalde i tot l'Ajuntament.

Per què no van fer una roda de premsa per informar a TOTS els mitjans de les seves intencions? Per què? M'ho seguiré preguntant milions de vegades, però sempre arribaré a la mateixa conclusió. Aquesta és l'estratègia comunicativa de la corporació municipal. Trista, real i unilateral. Ara em ve al cap l'episodi de la plaga de les paneroles. En aquest cas, sí que es van afanyar a convocar a tothom per ensenyar múscul, negar que hi hagués cap plaga i, de pas, presentar en societat el "Cucaracheitor".

Ja no tornaré a recordar les desenes de convocatòries de premsa per explicar-nos autèntiques collonades, i que es podrien estalviar enviant una nota de premsa. Però en els assumptes que realment preocupen, cop de porta als morros i insult a la noble professió de periodista.

dimecres, 29 d’agost del 2012

L'Ajuntament buscarà salvar en el POUM un edifici de la zona del Miracle

El nou pla urbanístic de Tarragona entre definitivament en la seva recta final. El POUM,  que és com se'l coneix popularment, servirà per marcar les línies de creixement urbanístiques, gràcies a les quals la ciutat preveu arribar als 180.000 habitants en els propers quaranta anys. De pas, també servirà perquè els barris, sovint desplaçats, quedin finalment relligats al teixit urbà. Les tres grans àrees de creixement se situen a l'Horta Gran, a la Vall del Llorito i a la Budallera. En totes aquestes zones es preveuen més de 30.000 habitatges.

Després de penúries i de molts calvaris, de llargues letàrgies provocades per les exigències del tripartit, el consistori tarragoní ho té tot pràcticament enllestit perquè en la primera quinzena de setembre, possiblement en el plenari del dia 15, es pugui dur a terme l'aprovació definitiva.

Des de fa quasi un any, el departament d'Urbanisme i Territori de l'Ajuntament ha anat afegint les clàusules i condicions fixades per la Generalitat, requisit indispensable perquè el POUM pugui rebre el vistiplau de l'executiu català a finals d'any, prèvia signatura del conseller Lluís Recoder. L'administració tarragonina ha seguit fil per randa el 95% de les exigències de l'executiu català, però hi ha hagut alguns aspectes que ha preferit executar sota el seu criteri, creient que el que li demanava la Generalitat trepitjava competències únicament municipals i perjudicava els interessos d'alguns veïns.


Una imatge de l'Amfiteatre, i just al costat, de color gris, l'edifici que el consistori no farà enderrocar.

Un dels casos en què l'Ajuntament de Tarragona s'ha desdit, sempre pel bé de la ciutat, del que li marcava la Generalitat afecta a un bloc de pisos situats al carrer Arce Ochotorena, a tocar de l'Amfiteatre romà, i de la via del tren. Tot i que sota el criteri de l'executiu aquell bloc hauria d'anar a terra, l'Ajuntament traslladarà els drets d'edificació a la façana marítima. Això, sí, aquesta operació urbanística tindrà vigència quan la façana quedi alliberada.

Un altre dels punts en què l'àrea coordinada per Carles Castillo discrepa del que estableixen les directrius marcades des de Barcelona afecta a la construcció d'una nova urbanització de pisos a tocar del barri de Sant Salvador, entre l'N-240 i el camp de tir. L'Ajuntament ha preferit fer cas al seu criteri i ubicarà la urbanització lluny de la carretera, en una operació més coherent, i envoltada per una zona verda.

Una altra de les exigències de la Generalitat i que, en aquest cas, el consistori, sí ha inclòs, afecta a les naus que hi ha davant del Teatre romà, al final del carrer Sant Magí. Els drets edificatoris aniran a la Vall de l'Arrabassada. Precisament, en aquesta zona també haurien d'anar els drets de la finca on hi havia l'Hostal del Sol, enderrocat fa un parell i que ara serveix perquè el consistori recapti uns quants calerons amb la zona blava.
En l'àmbit polític, tot apunta que el consens que ha acompanyat tot el procés continuarà com fins ara. Hi ha massa coses en joc perquè ara tornin a aparèixer picabaralles. El POUM és massa important pel futur de Tarragona perquè algú busqui rèdit polític.

dilluns, 27 d’agost del 2012

Tot esperant la repintada de Ballesteros

Resulta curiós, però fa més d'una setmana que l'Ajuntament no pinta cap carrer. Se'ls haurà acabat la pintura, o és que, veient que la revolta ciutadana han decidit aparcar la brotxa? Tanta pressa que hi havia per posar en marxa la nova reordenació d'aparcaments, i ara frenada en sec. Aquí haurà canvis, en forma de concessions. Dit d'una altra manera, que vés per on, potser encara deixaran alguna zona blanca.

L'alcalde, al que ha estat impossible interpel·lar per aquesta qüestió, ja va obrir la porta a algunes modificacions en una entrevista a Catalunya Ràdio la setmana passada. Diria que aquestes variacions ja s'estan coent al Palau Municipal, i suposo que amb la connivència del PP, que a darrera hora es va mostrar bel·ligerant i va ensenyar múscul davant les queixes, i entenc també que de CiU.

De moment, els únics sectors on ja funciona la zona verda són el barri dels Músics i uns quants carrers de l'anomenat sector 2, entre l'avinguda Maria Cristina i tots els carrers pròxims a l'hotel Royal Tarraco. O sigui, que els que ja van passar per caixa i van retirar la targeta de resident per aquestes dues zones són els únics que els toca pagar perquè la resta s'han salvat gràcies a l'indult momentani del nostre consistori.

Targeta identificativa dels residents del sector 2.
Això reitera la idea que continua havent ciutadans de primera i de segona categoria. Si tants dubtes genera el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que l'alcalde ha optat per introduir canvis per satisfer les demandes dels usuaris, doncs que apaguin els parquímetres que estan funcionant des de principis de mes. Per què? Molt clar. Hi ha gent que està pagant i d'altra que encara no. És més, si es rebaixen les tarifes caldrà tornar als que ja tenen la targeta els diners de manera retroactiva.

Es demana que el preu diari baixi perquè, per exemple, a Barcelona, els usuaris de zona verda paguen tan sols 0,20 euros i, amb el temps, si són bons i no cometen infraccions, l'Ajuntament els premia amb hores gratuïtes. Veurem com reaccionen els nostres mandataris. Ballesteros és conscient que molts tarragonins i tarragonines podrien fer-li pagar a les properes eleccions accions impopulars i ara és l'hora de fer realment política. La micropolítica amb què va iniciar el seu mandat, el 2007, se li ha girat ara en contra i necessita apaivagar tensions.

El carrer Baró de Quatre Torres s'ha lliurat, de moment, de convertir-se en verd o blau.

 Vull veure també què passa amb els parquímetres que queden per instal·lar. Seran també un de cada model, com els que han posat recentment?  M'han comentat que la majoria venen de Cambrils, on precisament, l'empresa d'aparcaments sí ha convocat un concurs públic per instal·lar-ne de nous, cosa que a la nostra ciutat, no.

Mentrestant, a Tarragona continua sent una odissea trobar un aparcament en zona blanca. Un servidor ha trigat quasi una hora, tot i que he detectat que cap dels vehicles estacionats en zona verda i que no té la targeta verda, de moment, no rep cap sanció. Aplaudeixo la mesura. Espero ansiós les modificacions per veure si l'alcalde, escridassat per uns quants ciutadans indignats el dia de Sant Magí, pren nota del malestar i fa un cop d'efecte. De retruc, la regidora Begoña Floria, quedarà altra vegada desautoritzada per la màxima autoritat municipal, com l'any passat amb les zones blaves de l'Arrabassada.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Nous parquímetres de Tarragona: juguem a les set diferències?

Les meves sospites comencen a tenir fonament. En una operació de tanta envergadura, en què un Ajuntament pretén instal·lar parquímetres per tota la ciutat per tal de reordenar algunes zones d'aparcament, i no oblidem, té un cost d'1,5 milions d'euros, trobo que el procediment habitual o el més idoni hauria estat convocar un concurs. Aquí, sembla que no. O almenys, ningú no ens ho ha dit, cosa que agrairíem, com també quants més se n'instal·laran per tota la ciutat.

Circulen rumors que la procedència dels dispensadors de tiquets és tant diversa com també ho és la seva aparença. Només cal fer un passeig per la zona de l'avinguda Maria Cristina i els carrers que hi ha entre l'avinguda Catalunya i l'hotel Royal Tarraco per comprovar-ho. Pràcticament no n'hi ha cap d'igual. Aquí teniu alguns exemples:

1. Aquest està instal·lat a l'avinguda Maria Cristina. La bústia per deixar-hi l'anul·lació de denúncies o suggeriments és a la part superior, en un extrem i compta amb teclat numèric.
2. Aquest està al carrer Escultor Verderol. Ja no té teclat, la ranura per introduir la targeta és més gran. La bústia està en un lateral i a la part superior hi ha una tapa de metall. Per cert, tots són marca Parkeon i aquest, en canvi, és Schlumberger.
3. Carrer Florenci Vives. Tampoc no té teclat, la ranura de targeta és petita i, en canvi, a dalt, ni bústia ni cap xapa. Només un grafitti d'un artista local,
4. Just al costat de l'anterior, al carrer Monestir de Poblet. Amb teclat numèric, però a la part superior apareix una misteriosa xapa de plàstic blau. La bústia, desmesurada, a un lateral. Per cert, aquest no funciona.
5. Carrer Fra Antoni Cardona, a tocar de la rotonda i del petit aqüeducte pròxim a l'autovia A-7. La bústia apareix a la part superior, i centrada, una zona en la qual altres aparells presentaven xapes de metall o plàstic. Sí teclat numèric, però d'obertura petita.
6. Situat en el mateix carrer Fra Antoni Cardona, aquest parquímetre presenta dues bústies, no té cap xapa i, en canvi, la ranura és gran.
7. Un altre model d'última moda. Amb xapa superior grisa, ranura de targeta gran i bústia també gran al lateral. Aquest està situat en el carreró Monestir de Poblet, a tocar de l'entrada a l'hotel Royal Tarraco.
Tenint en compte que en altres elements de mobiliari urbà, l'Ajuntament ha elaborat els anomenats llibres blancs per tal que hi hagi una uniformitat, tant cromàtica com d'aparença (bancs, fanals...) en els parquímetres ha escollit una drecera, potser amb massa corves. La conseqüència, com es pot comprovar, és que no n'hi ha cap d'igual. Si els posessin l'un al costat de l'altre, fins i tot servirien per jugar a les set diferències. O és a les sis? Tant és.

Això, sí, alguna cosa sí tenen en comú. Tots serveixen per seguir escanyant més els contribuents.
Això em recorda als contenidors. Cada barri els té diferents i en alguns de nous, fins i tot no hi caben els envasos grans...

Tornant al que ens ocupa. Insisteixo en preguntar-me d'on els han tret. Els parquímetres, vull dir. Sé que uns quants estaven agafant pols al pàrquing Jaume I, on també hi descansen altres elements del mobiliari municipal i de l'empresa d'aparcaments (i tots els secrets d'alguns dels nostres governants i d'antics regidors), però els altres podrien estar cedits per altres ajuntaments del país. Fent un cop d'ull, sembla que aquesta és una hipòtesi que no es pot descartar i que prometo investigar a fons.

Per avui ja n'hi ha prou. Passen els dies i aquests carrers que acabo de mencionar constitueixen un lloc semi desèrtic. M'atreviria a dir que hi ha més de cent places lliures, quan en un dia qualsevol, trobar un forat pel cotxe és quasi missió impossible.

dilluns, 20 d’agost del 2012

Ballesteros i tot l'Ajuntament reben la primera xiulada en un dia solemne

Ballesteros va rebre la primera gran xiulada des que és alcalde de Tarragona. I va ser en un dia solemne, ple d'autoritats, en el dia gran de la festa de Sant Magí. La protesta no va ser multitudinària, però va ser suficient per fer pujar els colors a la màxima autoritat municipal i no només a tot el seu equip, sinó també a la resta de regidors. Perquè la indignació i els insults proferits per una trentena de ciutadans anava dirigida a tota la classe política.
Va ser curiós que, també, per primera vegada, la processó solemne del patró de la ciutat comptés amb la presència dels Mossos d'Esquadra, pendents que l'acte d'ira expressat democràticament anés a més.




Tot i que, en principi, la manifestacio estava prevista perquè els tarragonins i tarragonines que volguessin traslladessin a Ballesteros el seu malestar per la nova reordenació de la zona d'aparcaments, finalment, la plataforma Stop Parquímetres no hi va participar. En les pancartes, però, es va poder comprovar que la mala llet per la fórmula recaptatòria del consistori per les noves zones verdes i blaves també hi era present.

Malgrat que, repeteixo, l'escridassada no va passar d'anècdota, la interpretació és ràpida i senzilla. A Ballesteros l'esperen tres anys durs i complicats, en els quals haurà de fer mans i mànigues perquè la popularitat assolida no s'esquerdi de manera abrupta.

Imatge de les pancartes dels indignats. Els assumptes, diversos.


Amb la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, de vacances, veurem quins són els primers passos que fa el batlle per satisfer la ciutadania i, de retruc, no desvirtuar el pla de Mobilitat Urbana Sostenible que tant han defensat. Està disposat a negociar amb l'oposició i també atendre algunes demandes ciutadanes. També abaratir les tarifes.
Per exemple, la zona verda a Barcelona costa 0,20 euros/dia, i en canvi, a Tarragona, l'han posat a 0,55; un preu que, segons Floria, era inalterable. També ho era la zona blava de l'Arrabassada que es va inventar la regidora portaveu, però que, després, i via Facebook, l'alcalde es va encarregar de tirar enrere.


 
Algunes autoritats, justa abans de començar la processó.



divendres, 17 d’agost del 2012

Èxode automobilístic a Tarragona per culpa de l'afany recaptatori de l'Ajuntament

Feia una setmana que no parlava de la darrera estratègia del nostre benvolgut Ajuntament d'escanyar-nos. No ho feia des que un grup de valents es va atrevir a repintar de blanc algunes places d'aparcament de l'avinguda Maria Cristina i de l'avinguda Catalunya, i que just l'endemà, operaris de la brigada municipal ja havien fet que recuperessin la seva malvada verdor. No sé si sabíeu que el cost d'aquella "operació" ha estat xifrada en 600 euros; una quantitat que, de moment, el nostre consistori no ha volgut fer repercutir en les butxaques tarragonines, tot i que el darrer missatge de la por de la regidora Floria va ser elevar la factura dels danys als parquímetres en 6.000 euros més!!! Dels 12.000 inicials als 18.000 d'ara.

En fi, ja se sap que quan es parla de feinetes que han de fer les administracions, els números sempre s'inflen. I si no, us recordo que la instal·lació de tres senyeres per commemorar la gloriosa capitalitat cultural catalana s'havia xifrat en 10.000 euros. Sí, sí, no és cap broma.
He preferit esperar uns quants dies a la publicació d'aquest post per comprovar què passaria l'endemà de la posada en marxa del pla maquiavèl.lic de reordenació dels aparcaments.

Imatge del carrer Escultor Verderol, el divendres a les sis de la tarda.
                           
Com es pot comprovar, carrers, en els quals, fins ara, trobar lloc resultava una autèntica odissea, ara apareixen semi deserts. El boicot a la pràctica recaptatòria del consistori i de tots els que hi prenen decisions està servit. La Via Augusta està més atapeïda que mai. Segons dades de la mateixa empresa d'Aparcaments, de les prop de 500 targetes sol·licitades pels residents de Maria Cristina i voltants, tan sols les han passat a recollir 253 soferts ciutadans. La resta, entre els que m'incloc, farts de l'estafa i de l'ànim purament recaptatori pel decret consistorial, prefereixen buscar estacionament una mica més lluny. Com a conseqüència, aquesta altra imatge:

Imatge del carrer Pintor Ignasi Mallol, també orfe de cotxes.

 Com no han de voler ofegar-nos una mica més si resulta que la plaga de nous parquímetres per tota la ciutat ha costat 1,5 milions d'euros!!! És normal, han de recuperar la inversió. Però jo em pregunto, d'on han tret tants dispensador de tiquets? I, per cert, com és que tots estan que fan pena, de bruts, i ratllats? I aquí no hi tenen res a veure els suposats vàndals solidaris dels Músics. Quin ha estat el procés d'adquisició dels parquímetres? Hi ha hagut concurs? S'ha buscat la millor oferta?, o com que la reordenació d'aparcaments s'ha fet amb una celeritat extrema i amb molta mala llet han hagut de comprar tard i malament, com aquell que sap que no pot regatejar i li endosen el material més defectuós?

Ai, ai, no sé què voleu que us digui. Aquest ajuntament nostre, que vetlla tant per la imatge i pel missatge, igual que convoca a la premsa per presentar collonades de l'açada d'un campanar, vés per on, que dels nous parquímetres, ha optat per la llei del silenci...

Un dels "nous" parquímetres instal·lat recentment.



 Insensibilitat per bandera

A mesura que passen els dies, com després de qualsevol fet important, apareixen els danys col·laterals. Per exemple, què passa amb la gent que ve de fora a treballar a la ciutat? Doncs, el consell de la regidora Floria va ser enviar-los als aparcaments dissuassius, als afores de la ciutat, havent de pagar 2,70 euros/ dia, i després, que pugin al bus i que es paguin el bitllet. Perquè, de moment, no tenen dret a obtenir la targeta de resident, malgrat que inverteixen el seu talent en empreses i comerços de la nostra ciutat. Increïble. En els temps que corren, i aquí, mesures pròpies d'un règim...

Ja acabo, ja, però no puc estar de carregar contra la resta de forces polítiques del saló de plens. Després de mantenir la boca tancadeta, ara surten a escena i, critiquen el pla perquè no es va comptar amb ells. D'això se'n diu cinisme. A què han esperat? A que la ciutadania exploti, per després, exigir a l'alcalde i a la seva regidora urdidora del gran de pla de mobilitat, que rectifiqui. Va, home, va. Rèdit polític, això és l'únic que persegueixen, principalment el PP, que aprofita qualsevol escletxa per erigir-se en l'heroi de Tarragona. Has fet tard. I CiU, també. D'ICV n'esperava una mica més. Tant verds i tant sostenibles, se'ls ha acabat la pila.

Aquest diumenge, tots a la plaça de la Font, a donar suport a la plataforma Stop parquímetres, creada per lluitar per la desaparició de les zones verdes i per un replantejament més racional de la mesura.










































































dimecres, 15 d’agost del 2012

Serrat necessita més a Sabina que Sabina a Serrat

Sabina em cau bé i si m'entusiasma la seva música, és perquè, des de sempre, ha connectat amb un inframón que d'altres artistes han ignorat. Una bona amiga em va inocular el virus fa uns quants anys, "castigant-me" a totes hores amb tota la seva discografia  fins que va aconseguir que m'entusiasmés. Però des de llavors no havia tingut mai l'oportunitat de veure'l en directe.

Ahir ho vaig poder fer, a la Tàrraco Arena Plaça, però em vaig quedar amb la mel als llavis. En "Dos pájaros contraatacan", Sabina i Joan Manuel Serrat es complementen, es rescaten i s'ajuden. S'estimen, s'odien, s'insulten, juguen. Però es nota, o almenys jo ho vaig detectar, que si Sabina és un canalla, Serrat, no, perquè no és el seu paper. Queda un pèl artificial, com si l'ús de la ironia, que no és el seu punt fort, esdevingui necessària perquè la simbiosi amb Sabina sigui perfecta. Perdoneu, però no. Té moltes altres virtuts, però no aquesta, patrimoni exclusiu de l'andalús.

Una altra cosa és que la fòrmula d'actuar junts els estigui sortint rodona. Si no ho tinc mal entès, cadascun s'embutxaca 20.000 euros nets per bolo. Això, sí, allà on vagin, els elogis sempre es queden petits davant d'aquests dos grans monstres de l'escena musical espanyola i catalana.

                                   Foto: Imatge de l'escenari principal amb Joan Manuel Serrat.

L'antiga plaça de toros de Tarragona va aplegar més de 5.500 persones que en tot moment van comprendre que més que un concert de rock, "Dos pájaros contraatacan" és un clar homenatge tant a l'un com a l'altre. Una performance que també llueix gràcies a uns músics extraordinaris, un so nítid i una escenografia excel·lent. Però també per l'acidesa dels diàlegs, principalment de Sabina, pels retrets mutus i per les mil històries que intercalen amb mestria després d'interpretar algun tema que els ha deixat el dipòsit mig buit.

Segur que, en solitari, difícilment podrien aguantar dues hores i mitja damunt l'escenari, que és el que va durar el concert, però d'aquesta manera, entre cançó i cançó, i treient profit d'una audiència dòcil i molt còmplice, repassen part de la seva discografia i deixen tothom satisfet. Només un bis, ja preacordat, però res més. La nit, que servia per encetar oficialment les festes de Sant Magí, va donar per a molt i el bombín que em van regalar em va permetre identificar-me una mica més amb el Sabina que potser també porto dins.
Insisteixo en que Serrat necessita més a Sabina que no pas Sabina a Serrat.

                           Foto: Alguns dels assistents al concert d'ahir a la Tarraco Arena Plaça, enfervorits.

Del repertori, tothom volia més rock i més canya, sobretot perquè després de títols com "Princesa", "19 días y 500 noches" o "Pirata cojo", amb els quals la parròquia es va deixar anar, el ritme es tornava a pausar amb la conseqüent desil·lusió dels que estàvem a la pista, àvids de saltar, ballar i lluir els nostres bombins. El "Mediterráneo" de Serrat no va trobar la connexió necessària; cosa que sí va fer "Paraules d'amor". Rockeros, sí, però en el fi, tots som uns romàntics.




dijous, 9 d’agost del 2012

Escolta Ajuntament, n'estem farts

Sense violència, ni ràbia, ni cap malintenció. A plena llum del dia i davant de l'autoritat. I apel·lant a la racionalitat. I al sentit comú. I també fent una crida als representants polítics, els que s'han entestat en aplicar un pla de mobilitat que ha generat una gran alarma social entre tota la ciutadania.
Prop de dos centes persones, responent a la convocatòria del col·lectiu Endavant, van participar en el repintament de blanc d'una trentena de places d'aparcament de l'avinguda Catalunya i de l'avinguda Maria Cristina, que s'havien transformat en verdes. Una acció petita i pacífica, però carregada de significat i que desenes de mitjans de comunicació destacaran l'endemà. Una demostració més que la gent n'està farta de les mesures recaptatòries de l'Ajuntament.

    Imatge: Participants en l'acte repinten de blanc les places d'aparcament de l'avinguda Maria Cristina.

Després que, ahir al matí, la principal responsable de la posada en marxa del pla de mobilitat, la regidora Begoña Floria, enviés el missatge de la por, xifrant en 12.000 euros el cost de reparació dels parquímetres malmesos al barri dels Músics, els promotors de l'acte d'ahir a la tarda se'n van desmarcar totalment. "El vandalisme és de l'Ajuntament". Dit d'una altra manera, que seguiran fent accions com les d'ahir per sumar el màxim de suport tant de gent anònima com d'entitats i associacions de Tarragona. Que amagar-se no va amb ells. Són partidaris de l'acció directa i als ulls de tothom.
Cap polític del consistori no es va deixar veure, però alguns van enviar emissaris, gent de la seva confiança. Segur que van prendre nota i els faran un informe detallat. Només cal que els mandataris s'ho agafin de manera seriosa i prenguin consciència que això no és cap tonteria.

Imatge: Altres participants pinten de blanc amb els seus pinzells les places d'aparcament de l'avinguda Maria Cristina, a l'alçada del Camp de Mart.

No sé si la pilota és a la teulada de l'Ajuntament, però hauria de tenir en compte que, malgrat que en la protesta tan sols hi participessin unes dues centes persones, n'hi ha moltes més que els donaran suport, però que van preferir quedar-se a casa. En l'assemblea ciutadana de dimarts, just damunt del pàrquing Jaume I (el gran escàndol de gestió nefasta en tota la història de la ciutat) s'animava a la gent a que no reculli la seva targeta de resident. Jo ja ho tenia pensat fer. Si per deixar el meu cotxe on ho feia fins ara m'he de rascar la butxaca, doncs buscaré altres indrets.
I així fins que no estigui repintada tota la ciutat. I què provocarà això si la idea s'estèn? Doncs, maldecaps i problemes a les zones que encara es mantenen blanques. No volien mobilitat, doncs la tindran.
Per cert, a veure quan triga la brigada municipal a tornar-li als aparcaments la verdor...






dimecres, 8 d’agost del 2012

Vandalisme solidari als parquímetres de Tarragona

L'Ajuntament de Tarragona comença a adonar-se que la reordenació dels aparcaments li pot sortir més cara del que es creia en un principi. I dic cara perquè em refereixo als diners que li pot costar a les arques municipals anar reparant els parquímetres que cada dia apareixen malmesos i pintats. Ahir els dos aparells que s'han instal·lat al carrers Escultor Verderol i Pintor Ignasi Mallol, a tocar del CAP Muralles, ja portaven el segell del brètol o, qui sap, defensor dels ciutadans. Qui és? És un acte vandàlic o un servei a la societat?

Pel que es veu, la revolta inicial dels veïns del barri dels Músics va ser només la punta de l'iceberg. És un grup organitzat? Ningú no ho sap i m'atreveixo a pensar que els parquímetres, ja siguin nous o vells, patiran la ira i el cabreig dels tarragonins farts de l'ànim recaptatori del nostre ajuntament. Circulen rumors que els autors d'aquests actes saben perfectament com inutilitzar les màquines expenedores de tiquets. Tot i que alguns només han aparegut pintats, es coneixen tècniques molt més sofisticades. També és cert que, de vegades, els autors actuen després de rebre ordres d'algú que no es vol embrutar les mans, però que, en el fons, sent la mateixa ràbia que els autors materials del delicte.

Veurem què passa amb les pròximes màquines que s'instal·lin. Si es tornen a repetir els incidents, l'Ajuntament haurà de moure fitxa i enfrontar-se al problema, conscient que els tarragonins, junts per una causa, poden tenir més força de la que molts creuen.

                     Foto: Parquímetre instal·lat al carrer Escultor Verderol, que ha aparegut amb pintades.

La batalla està servida. Ahir, es va crear una plataforma contrària als nous aparcaments de pagament, la qual, ha anunciat que demà dijous té la intenció de repintar de blanc algunes zones que van ser pintades de verd la setmana passada. Des del consistori, la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, ja s'ha encarregat d'enviar el missatge de la por i de que les despeses per les bretolades repercutiran sobre les butxaques dels tarragonins i tarragonines.I què? doncs una més.

Això, sí, les crítiques no només han d'anar dirigides al partit que mana, el PSC, sinó a totes les formacions que tenen presència al consistori (PP, CiU i ICV). Encara no hem sentit a cap dels seus líders (Alejandro Fernández, Victòria Forns o Arga Sentís) dir que entenen la ciutadania i que potser caldria repensar l'aplicació de les noves zones d'estacionament. Tots calladets i còmplices de la nova taxa municipal encoberta.

La nova plataforma creada, impulsada pels indignats del 15-M, suggereix que s'informi bé la ciutadania i que, en el millor dels casos, se sotmeti a referèndum i per això, en l'assemblea de dimarts, va prendre quatre acords bàsics. L'Ajuntament se'n desentendrà perquè argumentarà que ja ho va negociar amb entitats veïnals i altres col·lectius i que fer la consulta suposaria un dispendi massa gran de temps i de diners.

Per cert, sabíeu que els regidors del nostre Ajuntament aparquen de franc al pàrquing de la plaça de la Font gràcies a una targeta màgica? No? doncs, ara ja ho sabeu. Que ho faci el vehicle oficial de l'alcalde encara ho entenc, però la resta, no.