Tarragona té problemes més importants

A ningú se li escapa que una de les pràctiques de tots els polítics és demanar la dimissió dels colegues de professió. Òbviament, els del bàndol contrari. Hi senten predilecció, és una mania, una dèria i diria que, fins i tot, una obsessió. A Tarragona, un comentari a twitter desafortunat i fora de lloc del regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, en què qualificava de "pijos" els veïns del barri dels Músics, i alhora considerava el trencament d'alguns dels parquímetres com a "kale borroka", (alguns parquímetres destrossats amb petards i d'altres a patades) han sacsejat l'actualitat política de Tarragona.
 El que trobo més trist és que, fent ús del nom d'aquest blog, les conseqüències s'hagin acabat convertint en un autèntic circ d'acusacions i contraacusacions. I mentre això passa, s'obliden de la ciutat i de tots els mals que pateixen els que hi vivim.
M'he preocupat de consultar la definició exacta de pijo que apareix al diccionari de la Real Academia de la Lengua. Textualment diu: "Dicho de una persona: Que en su vestuario, modales, lenguaje, etc., manifiesta gustos propios de una clase social acomodada" És clar que, el llenguatge, segons com s'utilitzi, pot adoptar formes malignes i agafar connotacions perilloses. Castillo potser va pecar d'excessiva proximitat i des de dalt ja li van estirar prou les orelles.

                                         Foto: El regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo.

Una cosa és certa.  Perquè s'escandalitza la gent? Fins fa poc, jo vivia a Sant Pere i Sant Pau i tenia clar que sempre s'ha considerat un barri obrer,. I tinc amics que viuen als Músics i a la Vall de l'Arrabassada i són perfectament conscients que molts ho consideren com una zona de gent adinerada, com l'àrea de Llevant, on la gent resideix en habitatges unifamiliars i xalets. No sé, d'un nivell adquisitiu més alt que en altres indrets. I ningú no s'estira dels cabells.
Jo em pregunto. Què és pitjor? que et diguin pijo, o que, amb molt mala llet la diputada del PP Andrea Fabra xiuxiuegés allò de "que se jodan" just en el moment en què el seu partit anunciava la relatallada més heavy de la democràcia? Personalment, no em crec que anés destinat únicament als de la trinxera socialista.
Però tornant als assumptes més locals, després que Alejandro Fernández demanés el cap de Castillo, el cap polític de la Guàrdia Urbana va demanar perdó. Això, sí, l'excés de passió el va fer disparar amb bala cap als populars, demanant la dimissió de tots els i la resposta del seu amic Alejandro ha estat la petició directa a Ballesteros perquè el faci fora sense miraments. A darrera hora, CiU també s'ha unit a la festa.
Un cop tot ja s'ha magnificat i el riu baixa desbocat, descobreixo que en el seu web, tant el Diari de Tarragona com el digital Tottarragona.cat pregunta als seus lectors si Castillo hauria de dimitir. No m'ho puc creure. Segur que no hi ha coses més importants? Clinton, aquell president que va governar els Estats Units durant vuit anys, va seguir en el càrrec tot i admetre que una becària li havia fet una fel·lació. O si no, consulteu aquest enllaç amb algunes perles d'alguns dirigents i ex dirigents polítics protagonistes d'actes totalment punibles, però que, ves per on, van ser notícia  i res més.
Ja per acabar, i només a mode d'exemple,Tarragona s'hauria d'haver quedat sense polítics si els culpables de la malversació i la gestió nefasta en la construcció del pàrquing Jaume I haguessin anat al carrer. Pijos? No, xorissos.

Per què menteix l'Ajuntament?

La reordenació dels aparcaments de la zona centre de Tarragona, o millor dit, la nova aposta de l'Ajuntament per escanyar una mica més els ciutadans és senzillament indignant i caòtica. Veient que m'era impossible donar-me d'alta com a resident a través de la web, vaig decidir fer ús del mètode tradicional i hi vaig trucar. Més enllà de la meva vessant com a periodista i informador al servei dels ciutadans, em vaig fer passar per un veí anònim.
Pel que vaig entendre en la roda de premsa que va convocar d'urgència la regidora Begoña Floria dijous de la setmana passada, els residents podrien deixar el seu cotxe en qualsevol zona del seu sector, tant blava com verda, i tan sols haurien de pagar com a resident (0,55 euros/dia).
Des d'aparcaments m'ho van negar. "A nosaltres això no ens ha arribat i vostè si aparca en zona blava haurà de pagar el mateix que una persona que vingui de fora", deia l'encarregada d'Aparcaments. Vaja, primera mentida.

                                          Foto: Imatge del carrer Assalt, que seguirà sent zona blava.

Però n'hi ha més. Que sàpiga jo, el consistori no va dir en cap moment que per obtenir la targeta de resident caldria pagar quinze euros!! Multipliquem aquesta xifra pels més de 50.000 vehicles censats al centre i ens surten els primers 175.000 euros que van directament a les arques municipals. Anem fent caixa.
Més. De tiquet trimestral, la senyoreta que em va atendre no en sabia res. "La comunicació sembla que no és el nostre fort. Potser la regidora ho anuncia, però nosaltres no els tramitem".
Recordo perfectament en la convocatòria d'urgència de la senyora Floria que un altre dels canvis era que, tenint en compte que els residents estacionarien el vehicle lluny dels seus domicilis, no hi havia necessitat d'anar a canviar-lo de lloc cada dia. Doncs no!! La senyoreta d'aparcaments va tornar a desmentir-ho i em va assegurar que per evitar una sanció de la Guàrdia Urbana, calia renovar el tiquet de 0,55 euros cada 24 hores. No només això, sinó també moure el cotxe. No em considero un gandul, però vivint a August i si deixo el cotxe als barri dels Músics, no m'imagino anant-hi cada dia.

                                          Foto: Imatge del carrer August.

En què quedem? Pel que veig, en lloc d'afavorir els residents, l'únic que fa és robar-li quinze euros cada mes. Continuarem deixant el cotxe als mateixos llocs que fins ara eren blancs i en breu passaran a ser verds, però haurem de passar per caixa. I a més, fins a final d'any, a la ciutat hi haurà veïns que quedaran exempts de pagar el maleït tiquet i d'altres que no tindran més remei que fer-ho.
Visca la recaptació.

Ciutadans de primera i de segona

D'aquí a finals d'any, a Tarragona hi haurà ciutadans de primera i d'altres de segona. Dit d'una altra manera, n'hi ha que durant els propers cinc mesos hauran de pagar per deixar el seu cotxe, mentre que d'altres veïns tindran la gran sort de no haver-ho de fer fins el desembre. Aquesta és la data en què el consistori creu que tindrà repintades totes les places d'aparcament de la ciutat. Tant les blaves com les blanques.

Per posar un exemple, com que la primera zona que començarà a funcionar com a zona de residents serà el barri dels músics (des del dia 20 de juliol), en el pitjor dels casos, hauran d'estar pagant durant quatre o cinc mesos uns diners que d'altres tarragonins no faran perquè l'Ajuntament encara no ha decidit per on seguirà repintant els carrers.

No sé si això és improvisar, però se li assembla bastant. A més, també sabem que després de les crítiques de federacions veïnas i altres entitats, ara s'ha decidit que els usuaris de la zona verda quedaran alliberats de pagament durant tot el cap de setmana. Tindrà alguna a cosa a veure els parquímetres que han aparegut malmesos la passada nit? Fins fa quatre dies, els dissabtes també eren considerats jornada de pagament, però vés per on, des d'ahir ja no.

                                          Foto: carrer Johan Sebastian Bach, al barri dels Músics.

Una altra dels girs inesperats, però que, també cal dir-ho, beneficien els soferts contribuents, és que els usuaris de les targetes de resident no caldrà que moguin el seu vehicle cada 48 hores, com va anunciar la regidora de Mobilitat, Begoña Floria. Gràcies. També benvinguda al sentit comú. Això, sí caldrà deixar ben visible la targeta de resident. Un altre canvi és que no hi haurà targeta anual. Només trimestral i el tiquet diari.

Com deia en l'anterior post relacionat amb la reordenació dels aparcaments, no s'ha d'abaixar la guàrdia i cal estar a l'aguait, rastrejar tots els carrers del sector 2  parant atenció als rètols que indiquen quins són els indrets que es repintaran l'endemà o en els propers dies. Perquè si no, caldrà enfilar el camí dels dipòsit i abonar els prop de 200 euros que ens demanaran a la guixeta de l'entrada.

                                          Foto: carrer August, inclòs dins del sector 2.

Ara ja sabem que la regulació dels aparcaments de tota la ciutat (exceptuant els barris i la Vall de l'Arrabassada) no estarà enllestida fins a final d'any o principis de 2013 i que si s'ha començat pels carrers dels Músics és per afavorir la rotació de vehicles a la Part Alta, una zona on hi ha un dèficit de 900 aparcaments.

En xifres, es mantindran 1.300 zones blaves i es crearan prop de 3.800 zones verdes. Fins ara, les peticions per obtenir la targeta de resident han estat, més aviat, escasses, per no dir ridícules. 72 als Músics, 44 a la Part Alta, 15 a la zona de solapament dels sectors 1 i 2, 7 a la rambla Nova i 6 a la zona de Ciutat Jardí. Potser fruit del desconeixement o del caos inherent a la reordenació dels aparcaments. Un altre motiu, i molt obvi, és que si es desconeixen els terminis d'implantació del pagament, molts tarragonins han preferit endarrerir la inscripció per més endavant.

Un servidor, però, resident al carrer August, ha intentat en reiterades ocasions donar-se d'alta com a veí del carrer August per aconseguir la targeta, però sense èxit. Compleixo tots els requisits: estic empadronat a la ciutat, tant jo com el meu vehicle i pago religiosament l'impost de circulació. Però, vés quina casualitat, quan el web d'aparcaments  em demana el meu carrer, l'August no hi apareix. Ni el Sant Domènech, ni l'Assalt. Deu ser que es quedaran blaus, dic jo. No sóc un entès en informàtica, i potser jo vaig errat, tot i que segueixo tots els passos amb pulcritud. Vull pagar i ser un ciutadà exemplar, però, de moment, no puc.

Manolo Garcia eleva el llistó de l'ETC

Quasi tres hores de concert. Les mateixes de connexió i sintonia entre Manolo Garcia i les 1.800 persones que van omplir el Camp de Mart de Tarragona en un dels grans plats forts del festival d'estiu ETC. L'actuació va servir perquè, almenys durant una estona, la gran retallada del govern del PP i tots els seus efectes funestos sobre les economies de molts dels que érem al Camp de Mart deixés de retronar en les nostres consciències.

Tot i que va venir a presentar el seu darrer treball, Los días intactos, els punts àlgids de la nit van arribar amb clàssics de la seva etapa a El Último de la Fila, com Insurrección o Aviones plateados, o a èxits de discos anteriors, como Nunca el tiempo es perdido, a San Fernando, Prefiero el trapecio o Pájaros de barro, entre d'altres.

Manolo Garcia té bagatge i es nota. L'estimen. En un escenari, pel qual va tornar a mostrar devoció, el músic català va elevar el llistó de manera superba per als pròxims protagonistes del festival tarragoní, el mestre de jazz Pat Metheny. Més enllà de fondre's físicament amb la seva audiència, enfilant-se per la grada i arribant a tots els racons del recinte, i provocant més d'un maldecap als responsables d'organització, Manolo Garcia va aprofitar per enviar un missatge tant al poble com a la classe política.

En un to seriós i convincent, v dedicar el concert als aturats i va mostrar el seu rebuig més enèrgic als polítics que ens governen, als que va acusar de voler-se carregar la cultura i les il·lusions de molts joves que tot just ara comencen i d'altres no tant joves que veuen com algú els impedeix evolucionar. No és cap xiquet imberbe i adolescent que l'únic que vol és guanyar-se l'audiència. Garcia s'ho creu i ho creu. Compromès, valent, talentós, senzill i pròxim. Sí, senyor.

Adéu a la zona blanca

Una de les poques coses que encara es podien fer de franc a Tarragona també té data de caducitat. M'estic referint a l'aparcament. D'aquí a uns dies, les línies blanques desapareixeran de tots els carrers de la zona centre de la ciutat i per molt que un s'hi escarrassi, estacionar el vehicle, ni que sigui davant de casa teva, et repercutirà econòmicament a la butxaca. Una clatellada més a les malmeses economies domèstiques.
Per molt que els nostres representants polítics s'entesten a vendre'ns la mesura com la solució als grans problemes de mobilitat que té inherents Tarragona des de fa dècades, n'hi ha que ho veuran com una pràctica purament recaptatòria.
Tan sols cal fer la vista enrere per recordar què va fer el govern Ballesteros després de guanyar les eleccions municipals de 2007. Doncs, eliminar la zona blava de les avingudes Vidal i Barraquer, Roma i Catalunya que havia instal·lat l'equip de govern anterior. Ahir, la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, recalcava que si es van eliminar aquelles places el 2007 va ser perquè s'havien creat únicament amb afany recaptatori i "sense fer una reflexió profunda de ciutat". Vaja, que el que fan els meus és el millor i el que fan els altres només és per omplir la caixa.

En fi, atenció a tots els vehicles que encara estiguin estacionats en zona blanca perquè, com sempre, la Guàrdia Urbana serà implacable amb qui no faci cas de les indicacions. Només demano que, com fan almenys a Reus, abans d'agafar el bloc de multes, els nostres agents tinguin l'amabilitat de deixar una nota avisant que si en un quart d'hora no renoven el tiquet, els caurà el pes de la llei; no com ara.
Des d'avui, tot serà més blau i sobretot més verd. Aquest últim, destinat a la zona de residents, que hauran d'afegir catorze euros mensuals a les despeses ordinàries per deixar el seu cotxe en el què abans els sortia de franc. (o això o 0,55 euros/dia).
Però jo em pregunto: què passa si algú amb una targeta de resident no troba aparcament en la seva àrea? Podrà estacionar el vehicle en un altre sector sense que el multin?
Es crearan 3.700 places per als veïns de la zona centre, en la qual, segons dades del consistori, hi ha censats 47.386 vehicles ( a la ciutat n'hi ha 86.000). Veurem com reacciona la ciutadania i les associacions de veïns, encara que Floria ja va avançar que la mesura està contemplada dins del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que ha rebut un vistiplau unànime, tant d'entitats com dels partits polítics que estan a l'oposició.

De moment, res de res sobre la possibilitat d'implantar un sistema pioner mitjançant el qual panells repartits per la ciutat informen sobre les places lliures existents en temps real en els carrers més conflictius i si els llocs de càrrega i descàrrega estan buits. Pioner i Tarragona sembla que són termes excloents.
Els barris i la zona de l'Arrabassada no es veuran afectats. En aquestes zones l'aparcament no només seguirà sent de franc, sinó que fins i tot s'incrementaran. On sí s'acaba la gratuïtat és també al barri dels músics, entre l'Arrabassada i la Part Alta. Un altre consell per als visitants: deixar el cotxe als aparcaments dissuassius. Precisament, ahir se'n va inaugurar un altre a l'avinguda Països Catalans, amb una capacitat per a 143 vehicles.

L'hora d'assumir responsabilitats

Hauria pogut ser una autèntica tragèdia, però, afortunadament, tot ha acabat només en un ensurt majúscul, un únic ferit i una dotzena de desallotjats. L'esfondrament del número 11 i part del número 9 del carrer Cavallers de Tarragona, al cor de la Part Alta, no ha comportat cap víctima. Per raons del destí, l'únic inquilí que hi residia va morir dimarts passat. Com sempre acostuma a passar en episodis com aquest, del sinistre se'n deriven tota una sèrie d'interrogants de difícil resposta. A la llarga, sempre queda la imatge de que el nucli antic de la ciutat cau a trossos i es degrada. I just el dia en què al Palau de Congressos se celebrava una jornada sobre el concepte d'smart city. És a dir, ciutat intel·ligent.

Qui ha de tenir cura de les cases del nucli antic tarragoní? En principi, ha de ser el propietari. Només ell, i en el cas contrari, el consistori actuaria d'ofici i de manera subsidiaria.  En el cas del immoble número 11, coneguda com a Casa Foixà sembla que tot estava en regla. Al 2001, via requeriment consistorial, els propietaris ja van arranjar la façana.  El que potser molta gent no sap és que entre el primer i el segon pis del número 11 no hi havia sostre des de feia anys, i que per accedir a la segona planta s'havien habilitat unes escales.

Al propietari d'un pis qualsevol se l'informa, puntualment, de l'estat de la seva casa, per indiferent que sembli. Per això, com es pot creure algú que el mal estat estructural de la Casa Foixà no hagués transcendit més enllà dels seus amos, els quals, controlen un bon grapat de cases de la Part Alta. Per arrodonir-ho, la majoria estan deshabitades i en estat de semi ruina, sense que, a simple vista, ningú no hi intervingui.
Pel que fa a l'edifici del número 9, segons l'Ajuntament, també el tenien controlat. Al 2006, els amos ja van haver de tapiar les portes i les finestres després que l'OMAC els obrís un expedient.
Les coses com siguin, el pitjor és la imatge d'un cert desgavell que dóna la ciutat pel que fa a la conservació del nucli històric. Els uns es defensen assegurant que compleixen les normes, i els altres insisteixen que compleixen els requeriments que els arriben des de l'administració local.

Al 2008, l'Associació de Veïns Part Alta de Tarragona va fer públic un primer llistat amb els habitatges abandonats que hi havia al nucli antic de la ciutat. En aquells moments, una setantena, la meitat dels quals eren de titularitat municipal. Més endavant, el propi Ajuntament va elaborar la seva pròpia, en la qual ja hi fiiguraven uns 150 habitatges que requerien reformes d'un total de 911 immobles estudiats. Des de llavors, a través del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) ja s'han concedit 141 subvencions (afecten a una vuitantena d'edificis) per tal que els seus amos millorin les façanes i altres elements estructurals.

Mentrestant, tal i com va anunciar el batlle, atesa la catalogació de la casa sinistrada com a Bé Cultural d'Interès Local, l'objectiu és reconstruir les cases enderrocades tal com eren. A la del número 11, d'estil renaixentista (s.XVII) i amb elements de l'interior que podrien ser del s.XIV, es farà un inventari complet.