D'emprenyament a folklore

Quan una iniciativa particular, fruit d'anys rebent cops i clatellades de manera continuada per part dels polítics (CiU) i de grans grups empresarials (La Caixa) que es donen aixopluc recíprocament, es popularitza i el seu ressò s'amplia, pot córrer el perill que es folkloritzi i que alguns governants s'apoderin de la idea.
Ja fa una mesos que un conductor català emprenyat es va plantar i va decidir que no volia pagar per circular per l'AP-7, una autopista infinitament amortitzada (va costar uns 65 milions d'euros i n'ha recaptat més de 600).
Aquesta reivindicació parida des de la base ha agafat tanta embranzida i s'ha convertit en una qüestió nacional.
Les xarxes socials en van plenes, sobretot a twitter, on es va convertir en el setè tema més comentat del món, malgrat que la filial de la xarxa a l'estat espanyol ho va voler enmascarar. Tornant a l'ansia dels nostres polítics de sortir a la foto, sort que en la convocatòria d'ahir en catorze peatges de tot Catalunya també s'hi van sumar molts catalans i catalanes anònims, farts i emprenyats com l'impulsor de la idea.

Esquerra Republicana va convocar afiliats i dirigents al peatge de l'Hospitalet de l'Infant i allí és on em vaig dirigir per comprovar, in situ, els mecanismes que s'han de seguir per negar-te a passar la visa com a senyal de protesta, però que després t'arribi una multa de 100 euros. En principi, qui la fa la paga i cada protestant haurà de fer-se càrrec de la sanció.
Un dels primers republicans a negar-se a tributar a Abertis, la concessionària de l'autopista, va ser el diputat tarragoní Sergi de los Rios, un polític que porta el teletac pagat pel govern al cotxe, però que ahir el va desconnectar en senyal de protesta.
Després del preceptiu, "No vull pagar" i de la comunicació a la central, l'empleat de la caseta sortia i iniciava el qüestionari. Nom, DNI i matrícula. Com era de preveure, somriure maliciós i cap resposta. La barrera s'alçava i ja teníem un altre indignat de segona generació.

Cap a les vuit del vespre, Abertis havia confirmat uns 2.500 casos d'impagament en el dia de fúria i es comentava que al peatge de Martorell l'embús havia provocat que Abertis decidís aixecar barreres.
La qüestió resideix en saber si la protesta d'ahir marcarà un abans i un després. Sincerament, penso que no. El poder polític i l'econòmic caminen tant agafats de la mà que resulta impossible desfer-ho. Això, sí, que Espanya ens escolti.