Alejandro vol ser alcalde

Fart de garantir, durant prop d'un any, l'estabilitat del govern municipal de Tarragona, el Partit Popular ha aixecat la veu per reclamar la seva quota de poder. El seu líder, Alejandro Fernández, vol ser alcalde. Ja ho volia ser després de les eleccions del maig de l'any passat (amb CiU o amb el mateix PSC), i ara, quan es compleix el primer any dels comicis que van posar de manifest la gran tirada del PP a la ciutat, ho ha esbandit. Ja no volen "regalar" més acords de govern. Més clar, impossible.

Tant és que digui que només han mantingut converses informals amb el PSC, que navega en minoria, perquè, de vegades, les primeres trobades, com les primeres impressions, són les que realment acaben valent. La ciutat necessita espavilar-se i és cert que sense el suport dels populars, l'alcalde Ballesteros no hagués pogut aprovar ni els pressupostos ni les ordenances fiscals, claus i necessàries perquè la ciutat hagi pogut tirar endavant, més enllà d'inauguracions populistes i d'anunciar projectes més o menys interessants.

L'ambient, doncs, torna a ser post electoral. Clar que l'acord seria en clau tarragonina, encara que, a l'hora de la veritat, ja se sap que les ordres podrien arribar des de la capital del regne. Al PSC, segons com bufi el vent, l'interessa ser català, però no gosa mai posar pals a les rodes a les ordres que venen del carrer Ferraz. I no oblidem que el tuf espanyolista de l'executiu de Rajoy no acaba d'agradar a molts socialistes.

En certa manera, el possible acord PSC-PP és l'escenificació d'una parella que només es veu d'amagat, però que ara, almenys un dels dos membres, necessita fer-ho públic perquè vol que se li reconegui l'esforç. El govern municipal és conscient i sap que, fins ara, només els populars han estat a l'alçada i que, a priori, si contempla un pacte, tan sols podria ser amb l'equip d'Alejandro Fernández, qui ha descartat, per enèssima vegada, la possibilitat que ells i CiU facin fora a Ballesteros amb una moció de censura. Manté la seva paraula.
Altra cosa és que exigeixi la trona municipal pel final de mandat, que segur que és un dels elements de negociació que els populars podrien posar damunt la taula. Què n'estaria de cofoi Alejandro, si arribés a les pròximes municipals, previstes pel 2015, amb el bastó d'alcalde, disposat a ser reelegit?

Ara bé, qui sap si el PP ha posat la directa per por a que el desgast que ja comença a tenir el govern del totpoderós Mariano Rajoy també  li passi factura a la ciutat. A Madrid detecten gotelleres en cadascun dels ministeris i la governabilitat de l'espai s'entreveu feixuga i molt dura.

Una altra hipòtesi que sembla descartada és un govern de concentració o d'unitat. Per molt que la situació econòmica del consistori sigui delicada, el caos total encara no ha arribat. A més, a CiU, que fins ara s'ha mantingut enrocada en una postura excessivament recelosa i individualista, ni el PP ni el PSC no la volen com a company de viatge. Últimament, però, sembla més dòcil.