Més impediments perquè es faci justícia en el cas Jaume I

No cal ser cap geni per entendre que, més de deu anys després de l'escàndol en la gestió del pàrquing Jaume I de Tarragona, cap de les persones amb poder polític de la ciutat no vol que s'esclareixi el que realment va passar amb un episodi per la qual la ciutadania pagarà els interessos d'una actuació negligent i inútil  fins  l'any 2043, quasi a raó d'un milió per any. Que el temps passi i que el record es vagi esborrant, que es faci borrós, fins que l'actualitat i la rutina diària acabi per amagar-ho del tot i la pols i la brutícia ho impedeixi veure. Això és el que desitgen molts personatges que passegen tranquil·lament alleugerits perquè difícilment notaran el pes de la justícia.

Això va camí de ser una realitat perquè aquesta setmana ha mort Jesús Trasobares, qui fou màxim responsable de la UTE Jaume I, l'empresa formada entre Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT)  i l'enginyeria madrilenya Sistemas Alem (propietària de la patent del sistema robotitzat). Aquesta, actualment en concurs de creditors i en fallida econòmica, és la que aportava els mecanismes perquè l'aparcament fos intel·ligent, cosa que finalment no passarà. Trasobares, que va dirigir l'empresa de transports (EMT) fins l'estiu de 2008, era un home de total confiança de l'ex alcalde Joan Miquel Nadal, i segurament, una de les persones que més secrets amagava sobre les irregularitats en la construcció de l'aparcament.

Trasobares va alternar la gerència de l'empresa d'aparcaments i la de transports fins que CiU va perdre l'alcaldia i el PSC el va rellevar en el poder municipal en les eleccions de maig de 2007. Si amb Nadal, Trasobares va ser el cap visible de l'obra, i en conseqüència, del desgavell i dels despropòsits, el nou batlle, Josep Fèlix Ballesteros, tenia clar que calia apartar-lo de l'esfera pública com més aviat, millor. Sovint s'acostuma a qualificar la jubilació com a daurada, i en el cas del desaparegut Trasobares, es podria dir que realment va ser així. L'estiu de 2008 l'Ajuntament va anunciar que aquest senyor es prejubilava, però ningú va gosar parlar de xifres ni de la pensió que rebria mensualment.

 A l'abril de 2009, en un ple a l'Ajuntament, Alejandro Fernández (PP), que ja exercia com a portaveu popular, va interpel·lar a l'alcalde Ballesteros sobre la situació laboral de Trasobares després que el màxim representant municipal no ho aclarís en una entrevista a un mitjà. Els rumors que apuntaven a que Trasobares tenia un contracte blindat per l'anterior equip de govern començaven a agafar forma. I dit i fet perquè en el plenari del mes següent, el regidor Carles Castillo va revelar que un dels pares del pàrquing rebria una indemnització de 350.000 euros si se l'acomiadava. O sigui, intocable. Ell, però, ho va negar i tampoc no va aparèixer cap prova documental que acredités al cent per cent les acusacions del PSC. Es va dir que estava preparant un congrès de transports, el qual mai es va arribar a realitzar.

Malgrat l'enrenou generat i la creixent alarma social generada per l'encariment constant de l'obra i per les xifres (dels 3,9 milions inicials ja es parlava de prop de 26, als quals s'havia de sumar 5 milions més per transformar-lo en convencional), el nom de Trasobares només va tornar a aparèixer una vegada. Això, sí, per assenyalar-lo com a màxim responsable del malbaratament en la construcció del Jaume I.

Ho deien les conclusions de l'informe elaborat per una comissió formada per l'Ajuntament. Ell i Xavier Magrinyà, llavors president de l'AMT (en darrera instància, responsable màxim), apareixien com a grans culpables. Però aquest senyor va continuar a casa seva amb les butxaques ben plenes i sense que ningú l'obligués a comparèixer davant la justícia.

La desaparició de Trasobares s'uneix a la d'un altre personatge cabdal en tot el procés de l'aparcament de la Part Alta: el president de l'empresa Sistemas Alem, Rafael León, que també va traspassar, en un moment en què encara defensava a ultrança que el pàrquing podria funcionar de manera intel·ligent amb el sistema que els seus enginyers havien patentat. Els administradors judicials que gestionen el que queda d'Alem encara pugnen amb l'Ajuntament. La desaparició de Trasobares, de la qual el consistori tarragoní, de moment, no n'ha informat i tampoc ha lamentat de manera oficial, tanca de cop la porta a la possibilitat que els mals originals puguin sortir a la llum.