Informativament, Tarragona es va quedant a les fosques

Al pas que anem, Tarragona es quedarà òrfena de periodistes, aquelles persones que, com molts professionals de qualsevol altre sector, també han anat a la universitat, s'han format i amb el pas dels anys són capaços d'interpretar les notícies amb un sentit de l'objectivitat molt ampli. Avui he tingut coneixement del tancament de Canal Català Tarragona, l'antiga Més TV, que deixarà d'emetre al territori tarragoní i que deixarà al carrer molts bons professionals.
I quins han estat els criteris? Doncs els de sempre, econòmics, lluny del servei que oferien a la ciutadania. De qualitat i proximitat sense disposar tampoc dels mitjans més adequats. Una altra bofetada a la professió i ja en van unes quantes, les quals només fan que convertir el noble i sa ofici d'informar en un altre circ en el qual, aviat, ja no hi quedarà ni la carpa. No m'equivoco si dic que, des de finals de l'any passat, més d'una cinquantena de periodistes en nòmina, entre els quals m'incloc, hem anat al carrer estrictament per raons pressupostàries. Primer van ser els companys del diari Aquí, i des de llavors colegues de Punto Radio, d'El Punt, del Diari de Tarragona, d'ACN, d'Ona Valls i ara de Canal Català Tarragona hem "tingut" la mateixa sort. Segons acabo de llegir al digital Tarragona21.cat, Canal Català assenyala CiU com a principal culpable del tancament. Es queixa de que totes les institucions governades per la federació nacionalista han deixat de subvencionar la cadena, mentre que a d'altres els segueixen concedint ajudes.
Siguem clars. Menys periodistes, pitjor informació. Com acabarà tot? Doncs, penjant la nota de premsa que enviïn els organismes oficials o els partits polítics. No m'imagino res més avorrit. No suporto les coses teledirigides. I això sense haver denunciat les escandaloses reduccions de sous que estan suportant molts companys per mantenir la seva cadira. En alguns casos, arriben fins el 35%.
Menys periodistes també significarà que els tarragonins notaran que les notícies únicament van en una sola direcció, que no estan elaborades, ni reflexionades, ni pensades. Això és el que passa quan una redacció perd personal i des de dalt els continuen exigint i pressionant sense mirar si el que ordenen és coherent. La situació és greu i a la ciutat especialment. Si Tarragona perd informadors, deixarà d'estar al mapa perquè es parlarà menys del que hi passa.
Fa mesos que se sap que Tarragona Ràdio també pateix angúnies econòmiques, però, de moment no ha transcendit si hi haurà acomiadaments, malgrat algunes grans diferències salarials dins la casa; per cert pública i que paguem tots. També s'ho miren amb recel els companys de la televisió TAC 12. Incansables i sempre al peu del canó, però que depenen de les decisions dels polítics que guien les nostres vides. D'altres depeníem de les decisions d'empresaris.
Tot i que no es pot incloure dins del mateix sac, el més que probable descens del Nàstic a segona divisió B igualment comportarà acomiadaments, en alguns casos. En d'altres, pèrdua de corresponsalies per a alguns companys que obtenien un sobre sou que sempre servia per alegrar el fi de mes. Com és lògic, la divisió de bronze del futbol espanyol no interessa i no ven com la Lliga de Futbol Professional.

Llarga vida al periodisme.