Arribarà a temps Ballesteros per ser candidat del PSC a la Generalitat?

El compte enrere ja s'ha iniciat. L'olla ja és al foc i els catalans esperem ansiosos les eleccions convocades pel 25 de novembre, de ben segur les més apassionants de tota la democràcia, tant espanyola com catalana. En clau tarragonina, no perquè no s'esperés, però la celeritat de l'anunci del president Mas frena i, a priori, sembla que elimina qualsevol possibilitat que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, pugui lluitar per encapçalar la candidatura del PSC.

Des de feia mesos, els rumors que apuntaven que Ballesteros, del sector afí al secretari general Pere Navarro, fidel, amant i entossudit amb el federalisme, podria treure el cap si el partit decidís convocar unes primàries sembla que s'han esvaït. La irrupció de l'exconsellera Montserrat Tura, ahir, i la confirmació de que en tan sols seixanta dies la ciutadania tornarà a votar no permeten quasi cap maniobra. A més, el seu homòleg de Lleida, el també alcalde Àngel Ros, igualment l'obstaculitza. Per completar la graella de candidats, el mateix Pere Navarro, que ara es perfila com a cap de cartell.

El que sí afavoriria Ballesteros és la seva absència a la manifestació de la Diada, argumentant els mateixos motius que el líder Navarro: l'única via és l'estat federal. Tura i Ros sí hi van estar presents. És cert que la majoria dels partits han model·lat el seu discurs en els darrers mesos. Sense anar més lluny, la mateixa Convergència i Unió, la qual, abanderava, nomes fa un any allò de la "Gran casa del catalanisme" i ara, després del maltracte i la indiferència de Madrid, només té ulls per l'estat propi.També ICV, que amb la boca petita també ha pujat al carro del sobiranisme.

Àngel Ros, a l'esquerra, i Ballesteros.

Si el PSC fa cas als seus orígens i es manté fidel la seva aposta ha de ser mantenir-se apartada de la opció independentista, encara que es trobarà aïllat i en terra de ningú, i el seu candidat pot tornar a pagar els plats trencats, com ja ho va fer Montilla en les eleccions de 2010. Ara mateix no deu resultar fàcil ser socialista, català i apassionat de la via federal. Tornant a Tarragona, si el seu alcalde no fa el pas, la lluita invisible per ocupar la seva cadira pot refredar-se. Ho dubto. Seria com als anys seixanta, és a dir, hi hauria una guerra freda i subterrània.

 Pressa pel POUM
Més conseqüències per a Tarragona per la imminència dels comicis.Ja per acabar, en el plenari de divendres es farà l'últim pas perquè el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) quedi aprovat al cent per cent. Tots els partits aprovaran el text definitiu del pla, conegut tècnicament com Text Refòs. I l'enviaran a la Generalitat perquè la conselleria de Territori li doni el vistiplau definitiu, tancant un episodi iniciat ara fa quatre anys. Sí, sí, l'últim perquè torni a Tarragona preparat per ser executat. Però compte!! perquè la paperassa augmentarà en totes les conselleries. Mira que si el Parlament es dissol abans de que el conseller Recoder el signi. No m'ho vull ni imaginar. Siguem positius, no passarà.