Nous parquímetres de Tarragona: juguem a les set diferències?

Les meves sospites comencen a tenir fonament. En una operació de tanta envergadura, en què un Ajuntament pretén instal·lar parquímetres per tota la ciutat per tal de reordenar algunes zones d'aparcament, i no oblidem, té un cost d'1,5 milions d'euros, trobo que el procediment habitual o el més idoni hauria estat convocar un concurs. Aquí, sembla que no. O almenys, ningú no ens ho ha dit, cosa que agrairíem, com també quants més se n'instal·laran per tota la ciutat.

Circulen rumors que la procedència dels dispensadors de tiquets és tant diversa com també ho és la seva aparença. Només cal fer un passeig per la zona de l'avinguda Maria Cristina i els carrers que hi ha entre l'avinguda Catalunya i l'hotel Royal Tarraco per comprovar-ho. Pràcticament no n'hi ha cap d'igual. Aquí teniu alguns exemples:

1. Aquest està instal·lat a l'avinguda Maria Cristina. La bústia per deixar-hi l'anul·lació de denúncies o suggeriments és a la part superior, en un extrem i compta amb teclat numèric.

2. Aquest està al carrer Escultor Verderol. Ja no té teclat, la ranura per introduir la targeta és més gran. La bústia està en un lateral i a la part superior hi ha una tapa de metall. Per cert, tots són marca Parkeon i aquest, en canvi, és Schlumberger.

3. Carrer Florenci Vives. Tampoc no té teclat, la ranura de targeta és petita i, en canvi, a dalt, ni bústia ni cap xapa. Només un grafitti d'un artista local,

4. Just al costat de l'anterior, al carrer Monestir de Poblet. Amb teclat numèric, però a la part superior apareix una misteriosa xapa de plàstic blau. La bústia, desmesurada, a un lateral. Per cert, aquest no funciona.

5. Carrer Fra Antoni Cardona, a tocar de la rotonda i del petit aqüeducte pròxim a l'autovia A-7. La bústia apareix a la part superior, i centrada, una zona en la qual altres aparells presentaven xapes de metall o plàstic. Sí teclat numèric, però d'obertura petita.

6. Situat en el mateix carrer Fra Antoni Cardona, aquest parquímetre presenta dues bústies, no té cap xapa i, en canvi, la ranura és gran.

7. Un altre model d'última moda. Amb xapa superior grisa, ranura de targeta gran i bústia també gran al lateral. Aquest està situat en el carreró Monestir de Poblet, a tocar de l'entrada a l'hotel Royal Tarraco.

Tenint en compte que en altres elements de mobiliari urbà, l'Ajuntament ha elaborat els anomenats llibres blancs per tal que hi hagi una uniformitat, tant cromàtica com d'aparença (bancs, fanals...) en els parquímetres ha escollit una drecera, potser amb massa corves. La conseqüència, com es pot comprovar, és que no n'hi ha cap d'igual. Si els posessin l'un al costat de l'altre, fins i tot servirien per jugar a les set diferències. O és a les sis? Tant és.

Això, sí, alguna cosa sí tenen en comú. Tots serveixen per seguir escanyant més els contribuents.
Això em recorda als contenidors. Cada barri els té diferents i en alguns de nous, fins i tot no hi caben els envasos grans...

Tornant al que ens ocupa. Insisteixo en preguntar-me d'on els han tret. Els parquímetres, vull dir. Sé que uns quants estaven agafant pols al pàrquing Jaume I, on també hi descansen altres elements del mobiliari municipal i de l'empresa d'aparcaments (i tots els secrets d'alguns dels nostres governants i d'antics regidors), però els altres podrien estar cedits per altres ajuntaments del país. Fent un cop d'ull, sembla que aquesta és una hipòtesi que no es pot descartar i que prometo investigar a fons.

Per avui ja n'hi ha prou. Passen els dies i aquests carrers que acabo de mencionar constitueixen un lloc semi desèrtic. M'atreviria a dir que hi ha més de cent places lliures, quan en un dia qualsevol, trobar un forat pel cotxe és quasi missió impossible.