dijous, 5 de juliol del 2012

L'hora d'assumir responsabilitats

Hauria pogut ser una autèntica tragèdia, però, afortunadament, tot ha acabat només en un ensurt majúscul, un únic ferit i una dotzena de desallotjats. L'esfondrament del número 11 i part del número 9 del carrer Cavallers de Tarragona, al cor de la Part Alta, no ha comportat cap víctima. Per raons del destí, l'únic inquilí que hi residia va morir dimarts passat. Com sempre acostuma a passar en episodis com aquest, del sinistre se'n deriven tota una sèrie d'interrogants de difícil resposta. A la llarga, sempre queda la imatge de que el nucli antic de la ciutat cau a trossos i es degrada. I just el dia en què al Palau de Congressos se celebrava una jornada sobre el concepte d'smart city. És a dir, ciutat intel·ligent.

Qui ha de tenir cura de les cases del nucli antic tarragoní? En principi, ha de ser el propietari. Només ell, i en el cas contrari, el consistori actuaria d'ofici i de manera subsidiaria.  En el cas del immoble número 11, coneguda com a Casa Foixà sembla que tot estava en regla. Al 2001, via requeriment consistorial, els propietaris ja van arranjar la façana.  El que potser molta gent no sap és que entre el primer i el segon pis del número 11 no hi havia sostre des de feia anys, i que per accedir a la segona planta s'havien habilitat unes escales.


Al propietari d'un pis qualsevol se l'informa, puntualment, de l'estat de la seva casa, per indiferent que sembli. Per això, com es pot creure algú que el mal estat estructural de la Casa Foixà no hagués transcendit més enllà dels seus amos, els quals, controlen un bon grapat de cases de la Part Alta. Per arrodonir-ho, la majoria estan deshabitades i en estat de semi ruina, sense que, a simple vista, ningú no hi intervingui.
Pel que fa a l'edifici del número 9, segons l'Ajuntament, també el tenien controlat. Al 2006, els amos ja van haver de tapiar les portes i les finestres després que l'OMAC els obrís un expedient.
Les coses com siguin, el pitjor és la imatge d'un cert desgavell que dóna la ciutat pel que fa a la conservació del nucli històric. Els uns es defensen assegurant que compleixen les normes, i els altres insisteixen que compleixen els requeriments que els arriben des de l'administració local.



Al 2008, l'Associació de Veïns Part Alta de Tarragona va fer públic un primer llistat amb els habitatges abandonats que hi havia al nucli antic de la ciutat. En aquells moments, una setantena, la meitat dels quals eren de titularitat municipal. Més endavant, el propi Ajuntament va elaborar la seva pròpia, en la qual ja hi fiiguraven uns 150 habitatges que requerien reformes d'un total de 911 immobles estudiats. Des de llavors, a través del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) ja s'han concedit 141 subvencions (afecten a una vuitantena d'edificis) per tal que els seus amos millorin les façanes i altres elements estructurals.

Mentrestant, tal i com va anunciar el batlle, atesa la catalogació de la casa sinistrada com a Bé Cultural d'Interès Local, l'objectiu és reconstruir les cases enderrocades tal com eren. A la del número 11, d'estil renaixentista (s.XVII) i amb elements de l'interior que podrien ser del s.XIV, es farà un inventari complet.





1 comentari:

  1. Realment ha estat un cop de sort. Això passa unes setmanes enrere amb la canalla entrant o sortint al conservatori...

    ResponElimina