Per què hem de pagar pels experiments de l'Ajuntament?

Tenint en compte el posicionament crític que havia exhibit durant les primeres setmanes de la posada en marxa de les noves zones verdes d'aparcament, vaig tenir la sensació que amb el darrer anunci de l'Ajuntament no vaig dir tot el que realment pensava. Em refereixo a l'ajornament sine die de posar en funcionament més zones verdes a Tarragona.
Les previsions inicials del consistori, les més optimistes, apuntaven que entre finals d'any i principis del següent la instal·lació de zones verdes i taronja podrien estar pràcticament completades. Doncs, ara resulta que no. L'administració argumenta que no es vol precipitar omplint tota la ciutat de zona verda perquè "cal fer més pedagogia i un esforç d'explicació més gran", segons va recordar la regidora de Mobilitat, Begoña Floria. Perfecte i lògic. Fins i tot raonable.

Una imatge del carrer Pintor Mallol, amb aparcaments de zona verda.

Però què passa amb els veïns que fa tres mesos que ja paguen? Si hi ha dubtes respecte el funcionament de la reordenació d'aparcaments, doncs que tanquin els parquímetres. O tots moros, o tots cristians. Perquè la mesura d'abaratir les tarifes a partir de 2013 només hauria de posar contents als que ja paguen des de l'agost, ja que la resta encara no s'hi ha deixat ni un cèntim.
Quan es tracta d'una obra o d'una actuació que ha de dur a terme una administració no hi ha terme mig. O l'executen en un obrir i tancar d'ulls, en una clara mostra de que amb voluntat política les coses es fan quan un vol, o es demora i s'eternitza en el temps.
Per què aquesta aturada en sec? L'alcalde Ballesteros és conscient que el neguit ciutadà existeix. Ja ho va poder comprovar en la xiulada que va rebre ell i tot el seguici d'autoritats durant les festes de Sant Magí i també per Santa Tecla. A més, la feina de la plataforma Stop parquímetres, que ha recollit més de dues mil signatures en contra de la reordenació dels aparcaments, també suma i posa de manifest que hi ha un col·lectiu que aglutina un cert malestar.

La plataforma Stop parquímetres va repintar de blanc alguns aparcaments verds, en una acció de protesta cívica.

Molts es pregunten quina és la raó per la qual hi haurà ciutadans que seguiran pagant els experiments i les proves de la regidoria de Mobilitat mentre n'hi haurà d'altres que continuaran sense fer-ho. Serà que no es poden repintar els carrers fins que no tinguem els nous parquímetres? Per cert, els nous dispensadors de tiquets sí que procediran d'un concurs públic. Almenys així ho va anunciar Begoña Floria, la qual, fins i tot es va atrevir a dir que hi ha veïns que li demanen que pinti el seu carrer de verd perquè no poden deixar el cotxe.
En fi, una cosa està clara. L'Ajuntament ha assumit que no ha fet les coses tant bé com creia i que cal un esforç més de pedagogia per intentar transmetre tota la bonança del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) a la ciutadania. Però no era això el que demanava la plataforma? Un procés de participació més ampli perquè arribés al major número de veïns? En fi, un desgavell propi d'un circ...