El blog s'ha professionalitzat i s'ha convertit en digital

EL BLOG S'HA CONVERTIT EN WEB. VISITEU-LO

Aquest és el nou enllaç: www.circdetarragona.com

Recels a Tarragona pel finançament de la nova Escola Oficial d'Idiomes

Les obres de l'Escola Oficial d'Idiomes a l'antiga fàbrica de licors Chartreuse avancen a bon ritme. Tan sols cal passejar-hi pels voltants per agafar consciència que, finalment, un dels projectes eterns de Tarragona podrà veure la llum. Si res no falla, ara ja no hi ha res que impedeixi que l'EOI obri portes el proper curs escolar i s'acabi el malson que ha suposat estudiar al vell i destartalat edifici de la rambla Nova.
La posada en marxa d'un equipament de tanta envergadura, però, sempre porta inherent, i sobretot a Tarragona, un gran recel, i més en l'actual conjuntura econòmica: qui pagarà els 8 milions d'euros que val la nova escola?
Malgrat que a qui correspon fer-se'n càrrec és al govern de la Generalitat, qui ha fet el pas, de moment, és l'Ajuntament de Tarragona. A través de l'empresa d'habitatge, SMHAUSA, va demanar un crèdit pel valor total de l'obra, amb el compromís, per part de l'executiu català, de que li tornaria fins l'últim cèntim invertit per l'administració municipal. I amb l'Ajuntament com a avalador.

Una imatge de l'antiga fàbrica de licors Chartreuse, que es convertirà en la nova Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. Foto: S.C.

Però que quedi clar. El que primer pagarà serà l'Ajuntament. I ho farà a raó d'uns 450.000 euros anuals, els quals haurien de ser retornats per l'executiu català de manera immediata. Això és el que està pactat gràcies a un acord de govern entre les dues administracions. A més a més, existeix un mandat del Parlament de Catalunya que insta el Govern a fer efectiu el pagament just després que ho hagi fet el consistori tarragoní.

El recel de l'Ajuntament
Si tot està firmat i pactat, en què es basa l'Ajuntament de Tarragona per mostrar-se recelós i creure que la Generalitat no complirà? En primer lloc, que l'ordre parlamentària tampoc no compromet a res. Tan sols l'insta, li suggereix.  A més, l'estiu de 2011 el govern de Convergència i Unió ja va intentar alentir el procés de pagament al consistori tarragoní. L'executiu de Mas pretenia condicionar el retorn dels diners que Tarragona ja ha avançat a la disponibilitat pressupostària del moment.

Imatge del pati interior de la futura EOI de Tarragona. Foto: S.C.

Bon negoci per a ells, però nefast per a Tarragona, i més tenint en compte el que la Generalitat ja deu a Tarragona (15 ME del fons de liquiditat). Afortunadament, la proposta va quedar descartada perquè llavors tots els grups de l'oposició van rebutjar la proposta convergent i van donar suport a una proposta del PP que instava el Govern a complir amb els pagaments.
Veurem com evoluciona tot plegat. El consistori tem que el nou executiu sorgit de les eleccions de diumenge ajorni el retorn de les quotes que l'Ajuntament començarà a pagar a l'estiu. Si això passés, les arques tarragonines sumarien un nou problema.

No hi haurà festa de cap d'any a la plaça de la Font

La plaça de la Font no tindrà revetlla de cap d'any. Els bars i restaurants que en formen part han decidit, a darrera hora, que no tiraran endavant la iniciativa i que prefereixen que cadascú faci la festa per la seva banda. D'aquesta manera, Tarragona es quedarà sense sarau al carrer en una de les nits més especials de l'any i que aplega gent de totes les edats tal com va quedar palès l'any passat amb la festa organitzada per l'emissora Loca FM.
Quins són els motius? Doncs, senzillament, que els propietaris dels bars han dit que no i prou, tot i que, només fa una setmana, pensaven just el contrari. Aquest canvi de parer tant sobtat en un espai de temps tant curt podria estar relacionat amb la nova pugna que mantenen amb l'Ajuntament pels horaris de les terrasses, però no sembla que sigui la causa principal. A més, a hores d'ara, si altre cop es reactivés l'interès per muntar l'esdeveniment, possiblement ja no hi hauria temps perquè tant Protecció Civil com Bombers revisessin i autoritzessin el Pla d'Auto protecció; un document imprescindible per fer la festa des del punt d vista legal i de seguretat.
De fet, entre els mateixos empresaris la sensació que, amb la revetlla, tampoc farien tant calaix és general i força estesa. Sense la festa a la plaça de la Font, ni al recinte del Palau Firal, ni tampoc al pavelló del Nàstic, la ciutat es quedarà òrfena de celebracions populars i tot es limitarà al que organitzin els diferents establiments i la gent a casa seva. Però de caràcter públic, cap, ja que al local de la Colla Jove i al Casal Sageta de Foc, entre d'altres, sí organitzaran festes.

Una imatge de la plaça de la Font. Foto: S.C.

D'altra banda, tal com va avançar El circ, els propietaris de bars i restaurants de tota la ciutat, i en especial, els de la plaça de l'Ajuntament, estan en converses amb el consistori per mirar d'arribar a un acord per ampliar l'horari de servei de terrassa almenys una hora més els caps de setmana. Amb la intermediació de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona (AET) i de la Cambra de Comerç, des de l'Ajuntament es mostren disposats a negociar.
Atès que el problema principal és el soroll que denuncien els veïns, la proposta que podria traslladar el consistori als bars de la plaça de la Font seria la instal·lació de carpes tancades. El dubte, però, és saber si els prop de trenta establiments de la plaça es posaran d'acord, ja que fa uns anys ja es va plantejar i no hi va haver entesa.

Consciència verda i alternativa a la Fira Ecosalut de Tarragona

Vols que t'harmonitzin el cos i la ment, o que et fotografiïn l'aura? Són només dues de les múltiples possibilitats que t'ofereix la fira Ecosalut, un certamen que també tracta sobre la consciència i l'ecologia. Fins avui al vespre es pot visitar al recinte del Palau de Congressos de Tarragona, on els assistents poden informar-se, o també provar i conèixer, una àmplia gamma de teràpies naturals.
De fet, Ecosalut ha estat organitzat amb la voluntat d'omplir el buit que hi ha ara mateix al Camp de Tarragona davant l'interès creixent que hi ha per la salut i l'ecologia. Hi ha més de seixanta expositors, que ofereixen diferents tipus de productes. També s'hi fan ponències (magnetoteràpia, bioconstrucció, sanació energètica...), tallers de Shiatsu, Xamanisme, Kundalini Ioga, xerrades, concerts, teràpies naturals i alternatives i tot envaït per una atmosfera molt ecològica i verda.

Una imatge d'una sessió de Reiki. Foto: S.C.

Les activitats per aquest últim dia de fira són variades i es poden trobar en els tres espais en què es divideix el recinte: tarima (just a l'entrada), tipi i sala. A les 12:45, hi haurà una xerrada a càrrec de Salvador Ronda, sota el títol Conscienciació del camí personal, a les 14h es farà un taller de Shiatsu entre amics, a càrrec de l'escola Dhimani. Més endavant també s'hi farà una xerrada sobre inmunitat i vacunes als infants i durant tota la tarda tallers molt interessants, com el que et permet descobrir el teu animal de poder (16.45h), a càrrec d'Ana Hatun Songo, o el de tècniques energètiques Ashanka (17h). També hi haurà danses orientals, més concerts i més xerrades.

Terrasses a Tarragona: conflicte a la vista

Nou conflicte a la vista entre els propietaris de bars i restaurants de Tarragona i l'Ajuntament. I el motiu, altra vegada, els horaris de servei de les terrasses a l'aire lliure. Des de fa una setmana ja s'està aplicant l'horari d'hivern, que s'allargarà fins el març de l'any vinent, i que només permet oferir servei a les terrasses fins les 23.00 (de dilluns a dijous) i fins les 24.00 hores els caps de setmana i les vigílies de festius.
En comparació amb l'horari d'estiu, que es va prolongar fins a final d'octubre, atesa la bonança climatològica de la ciutat, el nou reglament aprovat el passat mes de maig deixa els empresaris amb dues hores menys de terrassa cada dia. Potser llavors, amb l'estiu per endavant, no hi van fer prou cas, però davant la perspectiva d'una disminució important de la clientela i dels ingressos, han tornat a activar els mecanismes per tractar de convèncer el consistori perquè flexibilitzi la normativa. Consideren que, de manera indirecta, afavoreix altres locals de la ciutat.

Una imatge d'algunes terrasses de la plaça de la Font. Foto: S.C.

 La mesura afecta tota la ciutat, encara que el greuge és més gran per als locals de la Part Alta i pel tram de la rambla Nova més pròxim al Balcó del Mediterrani, sense oblidar el Serrallo i els barris. D'entre tots, els de la plaça de la Font són els que se senten més desemparats, i als quals la mesura pot perjudicar més. Per això, ja han recollit signatures de més de cent bars i restaurants de Tarragona per mirar de fer pinya i lluitar plegats.
L'objectiu no és cap altre que tractar de convèncer l'Ajuntament perquè recapaciti, afluixi i els ampliï l'horari, principalment els caps de setmana. A diferència de les ocasions anteriors, en les quals els mateixos empresaris negociaven amb l'Ajuntament, ara s'han encomanat a l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona (AEH) i a la Cambra de Comerç, Aquestes dues institucions seran els interlocutors.
Des de l'AEH es creu que si la normativa s'aplica es perdran llocs de treball. "Ja estem en nivells crítics i per això demanem sensibilitat a l'administració perquè els locals mantinguin el mateix nivell de producció", van assenyalar fonts de l'associació.

Una altra imatge d'una terrassa de la plaça de la Font. Foto: S.C.

Tot i que el cap de setmana passat, tots els locals van complir la normativa i van tancar el servei de terrassa a l'hora prevista, molts dels empresaris consultats per aquest blog no sabien com actuaran en els propers dies. Això, sí, temen que la Guàrdia Urbana interpreti la llei al peu de la lletra i els sancioni, cosa que, de moment, no ha passar.Tot anirà en funció de la clientela i de la demanda. Sense voler crear polèmica, el conflicte torna a estar servit. En el millor dels casos, els empresaris d'aquests establiments perdran setze hores mensuals de servei de terrassa. Facin vostès els càlculs. 
Un exemple clar és els partits de futbol que comencen a quarts de deu de la nit. Si són en diumenge, els clients hauran de ser desallotjats amablement, possiblement a mig sopar. Esperem que imperi el sentit comú en les negociacions.

Segons la nova normativa aprovada el maig d'enguany, els horaris de les terrasses a Tarragona seran els següents:
Primavera (de març a maig)
De dilluns a dijous: fins les 24h
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins la 1 de la matinada
Estiu (de maig a octubre)
De dilluns a dijous: fins la 1 de la matinada
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins les 2
Hivern (de novembre a març)
De dilluns a dijous: fins les 23h
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: fins les 24h

14N a Tarragona: agressions, ball de xifres i manifestació multitudinària

Què acostuma a ser notícia en una jornada marcada per la convocatòria d'una vaga general com la del 14-N? D'una banda, assistència multitudinària, i per l'altra, els cossos de seguretat atonyinant innocents a plena llum del dia. Sense compassió, sense cap necessitat. Però, en aquesta ocasió, els Mossos d'Esquadra van tornar a fer valer la seva autoritat i van ensenyar múscul. El pitjor és que ho van fer contra un menor i han tornat a quedar retratats. Més que un cos de seguretat, de repressió.
Què els passa? No n'aprenen. Ni ells ni els polítics que els manen.

Això va passar a l'avinguda Vidal i Barraquer, al matí, just quan uns quants brètols van decidir rebentar de manera violenta una protesta que fins llavors havia estat presidida per la normalitat. El jove agredit, de tretze anys, va haver de ser traslladat a l'hospital Joan XXIII, a on se li van posar quatre punts de sutura. Durant el matí, quatre menors més van ser retinguts al Campus Catalunya, també per la policia que vetlla pels interessos dels catalans, és a dir els Mossos. De males maneres els van demanar que s'identifiquessin quan l'únic que anaven a fer era a repartir octavetes durant la jornada de vaga general.
Aprofitant l'oportunitat, des del Partit Popular de Tarragona, el seu portaveu, Alejandro Fernández va demanar amb urgència una reunió de la junta local de seguretat per tractar de la problemàtica que, segons el seu parer, té Tarragona. Vaja, que no vol que es converteixi en "la capital dels aldarulls", com al seu parer, ja ho és Barcelona.

Manifestació multitudinària o no?
La indignació del matí va deixar pas a la cordialitat i al civisme de la tarda, amb la manifestació convocada pels principals sindicats i associacions veïnals de Tarragona. El sentiment unànime entre els assistents era que la ciutadania havia respost amb majúscules a la crida. De xifres, però, ningú s'aventurava a fer un pronòstic. En acabar la manifestació, a la plaça Imperial Tarraco, va començar el ball i van arribar les primeres estimacions. Com sempre, els números no quadraven de cap manera,  i això que Tarragona tampoc és tant gran i les diferències no poden ser tant grans.

Els manifestants, a la plaça Imperial Tàrraco. Foto: S.C.

Doncs sí que ho van ser. Els organitzadors van estimar que hi van participar unes 30.000 persones, mentre que des dels Mossos d'Esquadra, o sigui, fonts del Govern de la Generalitat (contrària a la convocatòria), la presència es va reduir a una tercera part, amb només 10.000 assistents. La Guàrdia Urbana de Tarragona (a l'Ajuntament hi mana el PSC, encara que amb minoria) va xifrar la participació en unes 18.000 persones. Que cadascú cregui el que vulgui. Això, sí, em van faltar els càlculs de la Subdelegació del Govern. Suposo que haurien dit unes 3.000 persones. El cert és que la manifestació d'ahir va ser una de les més concorregudes dels darrers anys, i que va servir perquè la gent mostrés la seva indignació amb els polítics que ens manen, tant des de Barcelona com des de Madrid. "El próximo parado, que sea un diputado" o "El próximo deshaucio, que sea en la Moncloa", van ser alguns dels molts eslògans que es van poder escoltar.

Dues imatges de la manifestació d'ahir a Tarragona. Foto: S.C.

Com a moltes ciutats d'arreu de l'Estat, Tarragona va funcionar a mig gas, com un diumenge a mitges. Molts petits comerços van obrir i van poder dur a terme la seva activitat sense problemes. Als polígons industrials i a les franquícies, la història va ser ben diferent. La por i l'esperit de supervivència va ser la nota predominant.

Un debat massa previsible i molt poc tarragoní

Insuls, previsible i ensopit. Aquestes són les sensacions que em va transmetre el debat que va oferir ahir a la nit Televisió de Catalunya entre els set caps de llista dels principals partits a la demarcació de Tarragona. Tenint en compte que la campanya està basada en si Catalunya necessita un estat propi o si cal seguir pertanyent a l'estructura de l'estat espanyol, les referències territorials van ser imperceptibles, escasses i del tot nul·les. A més, vaig trobar en falta que ningú no fes referència al forat que va deixar el darrer tripartit.
A l'igual que el format d'enganxada de cartells és del tot anacrònica, segons el meu parer, un debat entre set persones resulta poc operatiu i el que és pitjor, avorrit i tediós per tots aquells espectadors que creien que els polítics que hi van participar farien alguna pinzellada més enllà del debat identitari que monopolitza la campanya. Referències a les necessitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, quasi inexistents.
Missatges repetitius i reiteració d'idees que els principals líders polítics ja fa temps que esbandeixen a tort i a dret pels diferents escenaris que trepitgen. Per això, crec que el programa va acabar decebent la majoria dels que van estar enganxats a la pantalla de la televisió autonòmica durant més d'una hora i mitja.
Com ja passa en la campanya, el blanc de tots els candidats va tornar a ser CiU, i el qui s'ho va haver de menjar tot va ser el seu cap de llista a la demarcació, @Albert Batet Tots els problemes se solucionaran si s'aconsegueix l'estat propi. Un argument que ja comença a esgotar, i més si es té en compte que el que interessava era saber quines són les propostes dels nacionalistes per al territori. L'alcalde de Valls va notar els nervis i, en ocasions, es va mostrar absent. Una altre detall: massa pendent de les notes que tenia damunt la taula.

Una imatge del debat emès dilluns per la nit per TV3. Foto: Televisió de Catalunya

A @Xavier Sabaté (PSC) se'l va notar un pèl incòmode mentre la conversa girava entorn del sobiranisme. No és d'estranyar si l'aposta dels socialistes continua sent la via federal; amb la qual només hi creuen ells, i culpava de la situació actual tant el PP com CiU.
L'estratègia de @Rafa Luna era previsible i va seguir enviant el missatge de la por als que defensen l'independentisme. No es va referir a l'última perla d'Alícia Sánchez Camacho (la catalanització dels cognoms castellans), però davant els atacs al seu partit per la poca inversió estatal a Catalunya, el candidat popular va ensenyar múscul assegurant que és la quarta autonomia on s'ha invertit més enguany. A més, convidat per Televisió de Catalunya, es va atrevir a demanar retallades en la televió pública catalana. La cara del moderador, Agustí Forné, tot un poema.
Al candidat d'ERC, @Pep Andreu, se'l va veure poc rodat i va pecar d'un llenguatge massa dòcil i sovint lent. De fet, però va ser el primer que va pronunciar les paraules Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Durant el debat paral·lel al twitter, ja vaig dir que la nota positiva va ser la irrupció d'@Albert Pereira, de Solidaritat per la Independència. Bon orador, sensat i menys agressiu en el to que Alfons López Tena. Això, sí, des de SI els números de l'expoli sempre són l'excusa perfecta. La candidata d'ICV-EUiA, @Hortènsia Grau, potser erra el seu missatge perquè si el seu partit està clarament a favor del dret a decidir, la seva obsessió malatissa contra CiU els pot passar factura. El discurs del candidat de Ciutadans, @Matías Alonso, calcat al d'Albert Rivera. Podrà agradar més o menys, però almenys aquest partit sí té les idees clares.
En resum: un debat que va servir per ben poc. Suposo que el mateix passaria a les altres tres demarcacions si del que es tractava era debatre sobre les necessitats del territori.

L'ambigüitat del PSC, ara amb el Corredor del Mediterrani

En la campanya electoral hi hauria d'haver debat més enllà del debat identitari i ahir el PSC hi va fer entrar el Corredor del Mediterrani. Després del míting de dissabte passat, el candidat socialista a la Generalitat, Pere Navarro, va tornar a Tarragona, però aquest cop de la mà del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, per deixar clar que el seu partit, més enllà de defensar el federalisme de manera obsessiva, també aposten pel gran eix ferroviari de mercaderies per la ribera Mediterrània.
Tot s'ha de dir, però, i cal que refresquem la memòria perquè, no fa gaire, els diputats socialistes van votar a favor del corredor central, que és el que defensa el PP. Ahir, però, una altra història ben diferent. Aposta ferma i decidida perquè el Corredor comenci a Algesires i recorri tot l'arc mediterrani fins a la frontera amb França. Rubalcaba va recordar que "no fem res nou al que ja feien els romans fa dos mil anys. L'aposta nostra pel corredor del Mediterrani no és nova, sinó històrica".
El líder socialista de l'Estat, al que el PSC vol seguir pertanyent d'acord amb el seu programa, va aprofitar per criticar el suport que va oferir CiU al PP quan aquest prioritzava el Corredor Central enlloc del Mediterrani. "La despreocupació del PP pel corredor del Mediterrani no és nova perquè en el 2003 ja va comptar amb l'ajuda de Convergència i Unió".

Pere Navarro, a l'esquerra, i Rubalcaba, ahir a Tarragona. Foto: S.C.

Els atacs dels socialistes van anar dirigits, tant als populars com als nacionalistes de CiU, als que acusen "d'esgrimir banderes, pàtries i nacions per no haver de parlar de retallades i d'atur". A més, no es van estar de carregar contra l'absència de cap partida econòmica per l'aposta Mediterrània ni en els pressupostos d'enguany ni tampoc en els de l'any que ve. Per tot això, el PSC i el PSOE, que en aquesta ocasió sí tenen posicionaments comuns i unitaris, van lamentar la visió "centralista" del govern de Rajoy.
Per tal de fer pinya, com va assenyalar l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, Rubalcaba va fer venir els líders socialistes de Múrcia i del País Valencià. Just abans, visita improvisada a les obres del mercat central i posterior passejada per la rambla Nova fins el Balcó.

D'esquerra a dreta, Navarro, Ballesteros, Rubalcaba i Sabaté, just abans de visitar les obres del Mercat Central de Tarragona. Foto: S.C.

Els atacs del PSC cap a CiU van tenir resposta per part del cap de llista convergent a la demarcació, Albert Batet. L'alcalde de Valls va deixar clar que "tan sols es tracta d'una de neteja d'imatge", tot recordant el suport passat del PSC al corredor Central. Batet, a més, ha demanat a tot l'entorn socialista que defensi el pacte fiscal per a Catalunya. A veure com reacciona el PP. Des de Tarragona es creu amb l'anomenat Tercer Fil, la solució provisional, però a les altes esferes no s'ho creuen gaire.

Insults i càntics en l'arrencada de la campanya a Tarragona

S'ha acabat parlar en clau pre electoral. La campanya ja és aquí. Com mana la tradició, l'enganxada de cartells va servir per donar el tret de sortida a quinze dies frenètics i que, en aquesta ocasió, marcaran clarament un abans i un després per a tots els catalans i catalanes. A Tarragona, el seguici del Partit Popular, amb el seu candidat @Rafa Luna al capdavant, va treure pit. A cop de batucada, un estil musical que difícilment es relaciona amb un partit de dretes, va animar la nit tarragonina.
Com ja es preveu que serà una campanya de discursos extrems, i els populars en representen un, la seva arribada va generar crispació. Sobretot als membres de la CUP, amb el seu número 1, @Jordi Martí. Però també l'avançament dels candidats de Convergència i Unió, amb el seu cap de files @Albert Batet, al capdavant, va provocar insults i neguit entre els militants de la Candidatura d'Unitat Popular. Simbòlicament, van tractar d'impedir el pas als convergents, en un clar senyal que el missatge del partit que mana tampoc els convenç.

Membres de la CUP, ahir a la nit a la rambla de Tarragona. Foto: S.C.

Militants del PP, amb una gran bandera espanyola. Foto: S.C.

Tot i que poc després de la una de la matinada, algun membre de la CUP va denunciar, via twitter, que un militant de Ciutadans l'havia agredit amb un casc, el cert és que l'enganxada de cartells va ser d'allò més pacífica. Però també ensopida, esgotadora i, ara ja es pot dir, una mica arcaica, tenint en compte que tots els polítics s'omplen la boca que són 2.0.
Com era de preveure, la barreja de sentiments, emocions, banderes i missatges va provocar discussions, insults i retrets. Com sempre passa i com sempre passarà. Mentre en l'entorn del PP i de Ciutadans es cridava allò de "Yo soy español, español, español", a l'àrea d'Esquerra Republicana i de la CUP la proclama era clara: IN-INDE-INDEPENCIA.
En l'entorn de CiU els missatges no eren tant clars i la majoria va optar per la moderació. No es va sentir cantar "Volem estructures d'estat". Per cert, parlant de moderació, el cartell de l'ara candidat Mas, de moderat, ho és ben poc. Veniu a mi, fills meus, jo sóc la llum. Això es pot interpretar de la icona nacionalista, que ha rebut crítiques a tort i a dret. Potser aquesta era l'objectiu del seu cap de campanya.

D'esquenes, Victòria Forns, penja un cartell del candidat per Tarragona, Albert Batet, que s'ho mira des del fons. En primer terme, la imatge d'Artur Mas. Foto: S.C.

Parlem del PSC. No sé si per l'ambigüitat en la qual s'estan movent, per cert bastant perillosa, va fer poc soroll. Fent cas del seu eslògan, Federalisme. L'alternativa sensata, els seus militants van optar per la moderació i es van limitar a acompanyar el seu líder a la demarcació, @Xavier Sabaté, a penjar el ditxós cartellet sense cap càntic ni cap comentari apujat de to. En llenguatge cinematogràfic, un rostre en PPP, és a dir, en primeríssim primer pla. Si li treiem una P, ja sabem en què es queda... Casualment, el silenci dels socialistes durant la nit té el seu reflex en que a la rambla Nova, el carrer major de Tarragona, no hi ha penjat cap cartell socialista. Des de la Imperial fins el Balcó. Res de res.

En el centre de la imatge, el candidat del PSC, Xavier Sabaté. Foto: S.C.

El pilot d'Esquerra Republicana va ser el més tardà en arribar i fins i tot alguns militants històrics es van queixar que gairebé no els deixessin espai per empaperar el rostre del seu cap de llista, @Josep Andreu. ICV, com la CUP, va ajornar fns l'endemà l'enganxada del cartell de la seva cap de files, @Hortènsia Grau. Van preferir deixar clar que donen suport a la vaga general del proper 14-N. El grupuscle de Ciutadans, amb el seu cap, @Matías Alonso, també es van fer sentir poc, però hi van ser. Pròxims al PP, això, sí. Senyors i senyores, la batalla està servida.

Tarragona és segura per als motoristes, però no per als ciclistes

Tarragona és la ciutat catalana més segura per circular en moto. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Unió Catalana d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UCEAC) després d'un estudi acurat i exhaustiu de 38.000 accidents greus ocorreguts durant l'any 2010. Per això, el consistori tarragoní ha rebut un guardó que l'acredita com el municipi que ha fet millor els deures en circulació vial pel que fa a les dues rodes. Motoritzades, això sí. De fet, en els darrers mesos, les places d'aparcaments per a motos han augmentat de manera exponencial als carrers de Tarragona.
És una clara aposta de la intenció de l'administració tarragonina de fomentar la circulació en motocicleta com a mesura més eficient des del punt de vista energètic, i per instar a fer un ús del cotxe cada cop menor. Precisament, aquesta setmana el Palau de Congressos ha estat la seu del primer Congrès Mediterrani sobre eficiència energètica i Smart Green Cities. És a dir, un simpòsium sobre com fer les ciutats més sostenibles.

Begoña Floria i Carles Castillo (segon i tercer per la dreta), durant l'acte d'entrega dels premis d'UCEAC. Foto: Ajuntament de Tarragona.

És simptomàtic, però, que, malgrat els projectes dissenyats i els anuncis de fa tan sols tres anys, Tarragona continuï suspenent, i de manera flagrant, en carrils bici. És també circulació sobre dues rodes i, a més, sostenible. Què hi ha de la idea de construir 29 quilòmetres al llarg de tot el terme? Actualment, tan sols es pot circular pels carrils que ja existien fa una pila d'anys, i que es van crear quan la idea de la sostenibilitat era bastant peregrina.
No són més d'una dotzena. I alguns, semi tallats i amb obstacles, com ara arbres o fanals, que encara dificulten i molt la circulació en diversos trams de l'N-340 en direcció a Campclar. Per no parlar dels carrils que s'acaben en baixar una vorera i sense cap senyalització prèvia. Això, sí, des de Campclar fins a Bonavista el carril ja és una realitat des de fa temps.

Els aparcaments per a motos al carrer August són recents. Foto: S.C.

Però és del tot insuficient quan, just abans de la celebració de la Bicicletada de l'any passat, des del consistori s'afirmava que Tarragona és una ciutat que vol apostar per aquest mitjà de transport i que tindrà especial cura dels ciutadans que l'utilitzin.
Donar prioritat a la moto en comptes del vehicle particular ja és un avenç molt gran, però els carrils bici són necessaris. També és cert que l'orografia de la ciutat és complicada. Ara mateix, l'Ajuntament està a l'espera que diferents trams de les carreteres d'accès a la ciutat, principalment l'N-340, per l'àrea de Llevant, passin a mans municipals, per poder-la urbanitzar i, de pas, crear-hi un carril bici. L'altra gran aposta inicial és a l'entrada per l'N-240, on s'hi construiria un carril per als estudiants universitaris. El problema, com sempre, doncs que la caixa està buida. Donem-los un temps de marge.

Alcalde, escolti la plataforma stop Parquímetres

En el món de l'esport, principalment en el futbol, sovint es parla de clubs presidencialistes. Són aquelles entitats en les quals la intervenció de la màxima autoritat, és a dir, el president, esdevé cabdal perquè qualsevol operació tiri endavant i es desencalli. A Tarragona, el funcionament de l'Ajuntament també ho és. Ja ho va ser durant l'època de Joan Miquel Nadal i ho segueix sent ara amb el socialista Josep Fèlix Ballesteros.
Per què dic això? Doncs per la tibantor en les relacions entre la plataforma Stop Parquímetres i el consistori tarragoní després que els representants del col·lectiu van renunciar a dialogar amb l'Ajuntament si Ballesteros no hi era.
La plataforma ha denunciat que l'alcalde "eludeix" la seva responsabilitat davant de 2.100 tarragonins, que són les persones que han signat perquè el reordenament de les places d'aparcament es realitzi d'una altra manera, entre d'altres peticions. El problema és que en aquesta ciutat, i ho asseguren persones molt properes al batlle, tot acaba passant pel filtre de Ballesteros. Al mínim conflicte que sorgeixi entre un col·lectiu, una associació o un grup de veïns que no acaben de solucionar les seves diferències amb el regidor de torn, l'alcalde sempre acudeix al rescat. Sempre. I en matèria d'aparcaments, l'exemple és recent amb la implantació de zona blava a la platja de l'Arrabassada. La regidora Floria ho va executar i, al cap d'uns dies, Ballesteros, a través de les xarxes socials, ho va aturar. Això crea precedents i al final resulta que l'alcalde s'ha de multiplicar per apagar tots els focs que apareixen per la ciutat.

Una imatge dels fulls on més de 2.000 tarragonins han signat a favor de la plataforma.

I la plataforma Stop parquímetres, senzillament, el que ha fet és demanar el que demana tothom. Que Ballesteros, en directe, escolti les seves queixes i també els seus suggeriments. Ni més ni menys. Què va passar dimecres? Doncs que, tot i que als representants de la plataforma els van convocar tot just el dia abans per a la reunió amb l'alcalde, finalment, aquest no hi assistiria per motius d'agenda.
La versió de l'Ajuntament és que els portaveus de la plataforma "van marxar", deixant entreveure que aquestes no són maneres d'actuar. A l'altre bàndol, la reacció d'indignació i de sentiment d'inferioritat també és més que comprensible.
L'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) preocupa. No és un tema menor i si l'alcalde ha agafat la paella pel mànec en altres assumptes, en aquest també hauria d'estar visible i atendre els seus ciutadans. De vegades, els regidors no són sempre interlocutors vàlids.

Tarragona suprimirà en breu 600 places més d'aparcament lliure

Quasi cent dies després, l'Ajuntament de Tarragona tornarà a repintar de verd les zones d'aparcament que ara són blanques. Malgrat que el període és llarg i considerable, i que per això es pot deduir fàcilment que el consistori havia aturat en sec la posada en marxa de la regulació d'aparcament al centre, la versió oficial és que, d'aturat, res de res.
A partir del 19 de novembre, la brigada començarà a pintar de verd més de 600 places de l'anomenat sector 1, comprès entre l'avinguda Catalunya, la rambla Nova i l'avinguda Marquès de Montoliu, i que afectarà a una vintena de carrers. Serà la primera fase en un sector que actualment compta amb 1.168 places.No ha quedat clar, però, quan es posarà en marxa. El que sí va deixar clar la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, és que "el perímetre de regulació i el model d'aparcament per a residents són intocables".
I la nova remesa de parquímetres? Tenint en compte que l'Ajuntament s'omple la boca sovint amb les bondats dels anomenats llibres blancs, que preconitzen que en el mobiliari urbà tot ha de tenir una harmonia, els nous dispensadors de tiquets també ho haurien de complir. Encara patim els efectes de l'àmplia gamma de models instal·lats pels voltants de l'hotel Royal Tarraco. En els propers dies se n'instal·laran una vintena més. N'estarem pendents.

Aquesta és la targeta de resident vàlida per al sector 2. És verda.

Fruit del temps de reflexió que s'ha agafat el consistori per meditar possibles modificacions arran de les queixes, les propostes suggerides i també de les protestes ciutadanes per Sant Magí i per Santa Tecla la portaveu municipal va anunciar que les persones no residents a la ciutat, però que hi treballen, podran deixar el vehicle al pàrquing subterrani de l'hospital Joan XXIII. D'aquesta manera, es beneficiarien de la tarifa verda, és a dir, de 0,40 cèntims al dia a partir del gener.

Beneficis per als treballadors de fora
Tot i que no és una decisió ferma ni l'acord està pres, des del consistori es dóna solució a una de les demandes que havien fet els empresaris tarragonins. Tampoc va concretar si totes les places de l'aparcament de l'hospital (473) passaran a ser verdes. De fer-ho, ho poden fer, ja que es tracta d'un pàrquing controlat al cent per cent per l'Ajuntament. També ho són el de l'avinguda Catalunya i el de la rambla Lluís Companys.
La gent dels barris haurà de seguir estant obligada a agafar el transport públic. És cert que és la manera més ecològica, més ràpida i eficient, encara que no s'ha buscat cap solució per a tots aquells que necessitin el vehicle privat per desplaçar-se fins a la zona centre.
 Tot i que estan convençuts de la bonança de la regulació d'aparcaments, l'Ajuntament és conscient que ha generat molta controvèrsia i molt neguit. Fruit d'això, els més de tres mesos de frenada en sec. Això farà que la reordenació d'aparcaments no s'acabi fins la primavera de 2013. Durant aquest temps hi haurà veïns que hauran pagat la quota corresponent a nou mesos, mentre que d'altres s'ho hauran estalviat, encara que l'Ajuntament no vol a sentir parlar de mesures compensatòries.

El barri dels Músics és la primera zona on es va implantar la tarifa verda per a residents.

Atès que les tarifes de molts dels pàrquings en concessió privada de Tarragona tenen preus prohibitius (prop de 3 euros x hora), el consistori confia que amb la reconversió, a verd, de l'aparcament del Joan XXIII, la resta es contagiïn i que suavitzin les tarifes per beneficiar el contribuent. La iniciativa és bona i, en certa manera, també popular, però em temo que es quedarà en un brindis al sol. L'empresa privada busca negoci i els aparcaments ho són. De fet, per a l'Ajuntament també és una altra manera de recaptació.
Quant a xifres, fins ara, ja s'han entregat més de 1.500 targetes de residents per als sectors 2 i per al de solapament 1/2. I us preguntareu quantes places per a residents hi ha actualment a Tarragona. Doncs, 1.600, en números rodons. Un cop s'acabi la reordenació, s'arribarà a les 3.800. Això sí, sempre que no es torni a aturar el procés.

Carrers inclosos dins del sector 1 (amb places)
Avinguda de Catalunya: 12
Avinguda de la República Argentina: 11
Avinguda del Principat d'Andorra: 20
Carrer de Joana Jugan: 92
Carrer de la Popular: 8
Carrer de l'Assemblea de Catalunya: 14
Carrer de Sant Antoni Maria Claret: 33
Carrer de Santa Joaquima de Vedruna: 137
Carrer del Baró de les Quatre Torres: 69
Carrer del Marquès de Guad-El-Jelú: 50
Carrer del President Josep Irla: 10
Carrer d'Enric d'Ossó: 94
Carrer Mossèn Salvador Ritort i Faus: 119
Passatge del Taquígraf Martí: 22
Plaça d'Orleans: 40
Avinguda Catalunya: 108
Avinguda Marqués de Montoliu: 170
Avinguda Roma: 43
Carrer de Sant Antoni Maria Claret: 102
Rambla Nova entre Imperial Tarraco i Colom: 14
TOTAL SECTOR 1: 1.168 PLACES

L'oci nocturn de Tarragona, calmat i assossegat

Fa la sensació que l'oci nocturn de Tarragona ja no genera els problemes i els maldecaps que provocava fa tan sols uns mesos, quan l'Ajuntament tancava bars i precintava els equips de música d'alguns locals. Era l'època prèvia a l'entrada en vigor de la llei antitabac, que feia tremolar als empresaris del sector i els veïns auguraven la fi de la seva tranquil·litat.
La necessitat de que el descans dels veïns i el dret a gaudir de la nit coexistissin en harmonia va fer que l'administració municipal i el sector de l'oci nocturn posessin fil a l'agulla per mirar de posar ordre. La URV va rebre l'encàrrec d'elaborar una ordenança que regulés totes les activitats dels bars, pubs i discoteques de la ciutat i que, òbviament, complís amb tots els requisits legals. Calia ser escrupolós després que la Generalitat, a l'agost de 2010, va aprovar el decret pel qual s'aprova el reglament d'espectacles públics i activitats recreatives de la llei del 2009. Eren moments de tensió, de neguit i de caos perquè molts locals no ajustaven la seva activitat a la llicència que tenien concedida, i també perquè les queixes dels veïns eren molt freqüents.
D'aquella ordenança municipal, ben poca cosa se n'ha tornat a saber, o almenys l'Ajuntament no ho ha fet públic i ha preferit seguir treballant en silenci amb totes les parts implicades. El cert és que, de bars ja no se'n tanquen i que, a més, les protestes pels sorolls que es generen al voltant dels bars, pubs i discoteques han disminuït un 60 per cent!!. Què ha passat? Com s'ha aconseguit apaivagar una polèmica que semblava no tenir solució?

Una imatge de la sala Zero. Foto: www.tarragonaradio.cat

Qui té la vareta màgica? Doncs sembla que la plataforma Nits Q, una entitat que agrupa diferents actors que intervenen en el món del lleure nocturn de Tarragona i que compta amb l'apadrinament del consistori. Fruit del debat generat dins de la plataforma va nèixer el Komando NitsQ, un grup de joves formats en múltiples disciplines vàlides per erradicar els excessos de la nit, que vetlla per l'oci de qualitat i saludable, i que, regularment surt a donar consells a tots aquells que els ho permetin. Per cert, la pròxima sortida la faran el proper 17 de novembre, tant per la Part Alta com pel centre i la Part Baixa.

Els més representatius, però no tots
La tasca que duu a terme la plataforma és molt lloable i sempre suma, encara que si el número de queixes veïnals ha baixat un 60 per cent, també serà per altres causes. Per exemple, perquè els propietaris dels bars i discoteques, farts de pagar les multes que els imposava el seu Ajuntament, s'han espavilat i ara tenen molta més cura del que passa a l'exterior dels seus locals. Cosa lògica i molt raonable. O perquè els brétols i els incívics, farts també que la Guàrda Urbana els enxampi, han deixat de fer l'animal.
A més, la plataforma Nits Q aglutina només una vintena dels més de cinquanta establiments als quals se'ls ha penjat l'etiqueta de locals d'oci nocturn, tot i que, val a dir que són els més representatius i els que tenen clientela durant els caps de setmana. Però, per què no hi ha unitat si el problema és comú? L'Ajuntament ja ha deixat clar que els qui no s'integrin a la plataforma tindran menys privilegis que els que sí en formen part. Dit d'una altra manera, que veurà amb millors ulls i que donarà prioritat als que formen part de la plataforma. Doncs, la plaça de la Font és un dels principals focus d'oci nocturn de la ciutat durant un bon grapat de mesos i a la plataforma tan sols hi ha un bar adherit.

Pendents d'Endesa per posar en marxa el pas subterrani de la plaça dels Carros

Després d'anys de reclamacions, de queixes d'endarreriments, de despropòsits i, desgraciadament, també d'alguns accidents, el pas subterrani per a vianants de la plaça dels Carros ja està acabat. Sí, sí, no és cap broma. Només cal acostar-se fins a la zona per comprovar que l'obra està acabada, i d'això ja en fa quasi un mes. Una altra cosa és saber quan es posarà en marxa.
Adif, l'encarregat d'executar l'obra, ha confirmat que estan esperant que Endesa els proporcioni subministre elèctric i, un cop el tinguin, es puguin fer les comprovacions pertinents per poder-ho posar en marxa. Aquests períodes d'espera acostumen a ser bastant freqüents a tot arreu i, per exemple, a Tarragona, tres equipaments van trigar més del previst a posar-se en funcionament perquè requerien que la companyia elèctrica els donés subministre. Són la piscina d'Icomar, les escales mecàniques al costat del carrer Vapor Vell i el centre de dia de la gent a Sant Pere i Sant Pau. En el cas de la piscina l'espera va ser de quasi tres mesos.

Una imatge de les escales mecàniques del pas subterrani de la plaça dels Carros.

 Tot i que amb la perspectiva dels anys que la ciutat porta esperant aquest equipament, unes setmanes més de retard tampoc no suposarien cap daltabaix, un altre fet podria fer que l'endarreriment augmentés. D'acord amb l'època de penúria econòmica, les inauguracions arriben en comptagotes i és de suposar que l'acte de tallar la cinta del pas subterrani de la plaça dels Carros seria un caramel per a qualsevol administració. Però la imminència de la campanya electoral farà que actes i esdeveniments d'aquesta naturalesa quedin prohibits fins després de les eleccions.

Com es pot comprovar, l'obra ja està finalitzada, però encara està tancada.

El dubte resideix en saber si caldrà esperar a que passin els comicis del 25-N per poder gaudir del pas subterrani. Des d'Adif, però han recordat que si Endesa els dóna llum abans posaran en marxa el pas quan els seus tècnics donin el seu vistiplau. Tant de bo m'equivoqués, però recelo i no crec que la classe política deixi escapar una oportunitat per fer-se la foto i reivindicar que durant el seu mandat va veure la llum un equipament tant llargament demandat. Repeteixo. Tant de bo vagi errat.

Nou encariment del teatre Tarragona

Un altre cas surrealista a Tarragona i, un cop més, en l'esfera econòmica. Només quatre dies després que l'Ajuntament va suplicar a la Generalitat perquè aquesta inclogués en el fons de liquiditat el deute que té contret amb el consistori tarragoní, que és de 15 milions d'euros, ahir el ple va donar el vistiplau a una partida de 275.000 euros per a les obres del Teatre Tarragona.
A excepció d'ICV, que es va abstenir, la resta del plenari va aprovar una nova despesa addicional per a una obra que ja fa temps que es va concebre i que ningú no n'acaba de treure l'aigua clara. És de suposar que la calerada serà perquè l'empresa que està acabant el teatre finalment ho faci i amb la màxima celeritat, atès que la cursa contra rellotge del consistori en aquest equipament és de les que fan història.
La quantitat que ahir va rebre l'OK del plenari tarragoní suposa un nou encariment del projecte i torna a malmetre les previsions de l'Ajuntament. L'últim pressupost aprovat perquè s'acabés el teatre era d'1.143.000 euros, que és el cost d'adjudicació de l'obra a l'empresa Solius el gener de 2011.

Una imatge de la façana principal del Teatre Tarragona.

Amb aquest increment (en pessetes, prop de cinquanta milions), la factura del teatre maleït s'apuja i passa dels onze milions d'euros, que és la darrera xifra oficial que es va donar del que costaria l'equipament de la rambla Nova, començat a construir el 2006. La partida aprovada ahir correspon a la segona fase del projecte i a una part de la primera després que l'empresa responsable va fer fallida i l'Ajuntament es veiés obligat a readjudicar els treballs en un nou concurs.
Així doncs, un nou capítol de mala gestió econòmica del consistori tarragoní. Un pàrquing Jaume I en petit, encara que el teatre, a diferència de l'aparcament, sí té pinta que hagi de funcionar. Quant a les dates, l'última apuntava a la Nit de Santa Llúcia, el proper 14 de desembre, en el marc de la capitalitat cultural de Tarragona d'enguany. Malgrat tot, sembla que l'anhelada inauguració podria tenir lloc abans.

Per què hem de pagar pels experiments de l'Ajuntament?

Tenint en compte el posicionament crític que havia exhibit durant les primeres setmanes de la posada en marxa de les noves zones verdes d'aparcament, vaig tenir la sensació que amb el darrer anunci de l'Ajuntament no vaig dir tot el que realment pensava. Em refereixo a l'ajornament sine die de posar en funcionament més zones verdes a Tarragona.
Les previsions inicials del consistori, les més optimistes, apuntaven que entre finals d'any i principis del següent la instal·lació de zones verdes i taronja podrien estar pràcticament completades. Doncs, ara resulta que no. L'administració argumenta que no es vol precipitar omplint tota la ciutat de zona verda perquè "cal fer més pedagogia i un esforç d'explicació més gran", segons va recordar la regidora de Mobilitat, Begoña Floria. Perfecte i lògic. Fins i tot raonable.

Una imatge del carrer Pintor Mallol, amb aparcaments de zona verda.

Però què passa amb els veïns que fa tres mesos que ja paguen? Si hi ha dubtes respecte el funcionament de la reordenació d'aparcaments, doncs que tanquin els parquímetres. O tots moros, o tots cristians. Perquè la mesura d'abaratir les tarifes a partir de 2013 només hauria de posar contents als que ja paguen des de l'agost, ja que la resta encara no s'hi ha deixat ni un cèntim.
Quan es tracta d'una obra o d'una actuació que ha de dur a terme una administració no hi ha terme mig. O l'executen en un obrir i tancar d'ulls, en una clara mostra de que amb voluntat política les coses es fan quan un vol, o es demora i s'eternitza en el temps.
Per què aquesta aturada en sec? L'alcalde Ballesteros és conscient que el neguit ciutadà existeix. Ja ho va poder comprovar en la xiulada que va rebre ell i tot el seguici d'autoritats durant les festes de Sant Magí i també per Santa Tecla. A més, la feina de la plataforma Stop parquímetres, que ha recollit més de dues mil signatures en contra de la reordenació dels aparcaments, també suma i posa de manifest que hi ha un col·lectiu que aglutina un cert malestar.

La plataforma Stop parquímetres va repintar de blanc alguns aparcaments verds, en una acció de protesta cívica.

Molts es pregunten quina és la raó per la qual hi haurà ciutadans que seguiran pagant els experiments i les proves de la regidoria de Mobilitat mentre n'hi haurà d'altres que continuaran sense fer-ho. Serà que no es poden repintar els carrers fins que no tinguem els nous parquímetres? Per cert, els nous dispensadors de tiquets sí que procediran d'un concurs públic. Almenys així ho va anunciar Begoña Floria, la qual, fins i tot es va atrevir a dir que hi ha veïns que li demanen que pinti el seu carrer de verd perquè no poden deixar el cotxe.
En fi, una cosa està clara. L'Ajuntament ha assumit que no ha fet les coses tant bé com creia i que cal un esforç més de pedagogia per intentar transmetre tota la bonança del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) a la ciutadania. Però no era això el que demanava la plataforma? Un procés de participació més ampli perquè arribés al major número de veïns? En fi, un desgavell propi d'un circ...

Tarragona apujarà els impostos menys del que tocaria

L'Ajuntament de Tarragona tornarà a pujar els impostos l'any vinent. L'increment serà del 2,95%. La notícia potser no és bona, encara que si es té en compte que l'IPC de setembre a la demarcació de Tarragona ha estat del 3,9%, llavors ja no és tant dolenta. Això significa que el consistori tarragoní aplicarà un augment per sota del que estableixen els indicadors econòmics.
La mesura s'aprovarà en el ple del proper dilluns gràcies a l'abstenció ja pactada amb els tres grups de l'oposició (CiU, PP i ICV), que per primer cop no posen pals a les rodes.  D'aquesta manera, l'equip de Ballesteros compleix amb el pla d'ajustament econòmic aprovat el passat febrer, i que marca les directrius pressupostàries de la casa consistorial durant els propers deu anys.
Així doncs, l'Impost de Béns Immobles (IBI), la plusvàlua, l'impost de vehicles o el servei de grua s'encariran prop d'un 3 per cent, encara que en el cas de l'IBI l'augment podria ser superior si el govern del PP a Madrid decideix aplicar un increment, tal com ja va fer el maig passat, i que va fer que alguns ciutadans paguessin un 19% més. Aquí cal recordar que l'augment de l'IBI a Tarragona enguany ha estat del 9'5%.
D'entre totes les taxes, la recollida d'escombraries tornarà a experimentar una pujada notable perquè s'encareix un 7'8%. Com acostuma a explicar l'alcalde, per molt que s'apugi aquesta quota mai es pagarà el que realment costa el servei. I després la gent es queixa que la ciutat està bruta. Ballesteros va tornar a recordar que enguany l'interventor, en el seu informe, va recomanar una pujada del 38%. Però la recomanació es va quedar només en això, recomanació, suggeriment, proposta.

L'alcalde Ballesteros, a l'esquerra; i al costat el regidor d'Hisenda, Pau Pérez.

L'abstenció de l'oposició, almenys pel que fa a CiU, té contraprestacions i beneficis per als que vulguin fer els pagaments de forma fraccionada. A partir de l'any que ve, un impost de 60 euros es podrà pagar en deu mensualitats. Fins ara només es podia fer amb rebuts a partir de 300 euros. A l'altre bàndol, els que desitgin abonar les taxes abans del que estableixen les administracions, que és entre els mesos de maig i juny tindran un descompte de prop de l'1 per cent. El PP es manté mut.

Alts i baixos en les tarifes dels pàrquings
Els preus de les zones verdes s'abaixaran, complint el que Ballesteros va anunciar fa uns mesos al Diari, però no a tothom, com ha volgut donar a entendre.  Els comerciants i els empresaris també podran obtenir una targeta de resident. La graella de preus quedarà així:
-Zona verda: passa de 0'55 cèntims/ dia a 0'40
-Zona taronja: de 2'50 euro/dia a 2'30
-Zona blava: aquesta s'apuja un 10% i passarà dels 2,70 euros (tarifa màxima x dues hores) a 2'90 euros.
Pel que fa a l'aplicació de noves zones verdes a la ciutat, de moment, no es repintaran més carrers fins a nova ordre. El consistori, en paraules de la regidora de Mobilitat, Begoña Floría, "ha detectat que cal fer més pedagogia i un esforç més per explicar els beneficis de la mesura". En altres paraules, els que paguen continuaran fent-ho, i els que no, doncs seguiran tenint l'aparcament gratuït. Difícil, però gratuït. Per cert, Floría també ha anunciat que obriran un concurs per a instal·lar els futurs nous parquímetres, no com els colocats recentment.

Avenços invisibles en la construcció del nou pàrquing Jaume I de Tarragona

Tot i que l'Ajuntament de Tarragona continua lligat de mans i peus mentre la justícia no resolgui i no es pronunciï sobre la demanda que té presentada l'associació Veu Ciutadana en el cas del pàrquing Jaume I, ahir el ple va fer un pas més per mirar de guanyar temps. Amb els vots favorables del PSC, CiU i el PP (només ICV va votar en contra), el plenari tarragoní va aprovar l'obertura del concurs públic per a l'adjudicació del nou aparcament provisional.
Que ningú no es cregui que comencen les obres dins del forat maleït de la Part Alta. Res de res. Mentre el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona, que és on Veu Ciutadana va interposar la denúncia contra el consistori per malbaratament de diners públics, no mogui fitxa, les obres seran pura utopia. Però, tal com fa quasi tres anys, el mateix ple va aprovar recuperar la concessió admninistrativa de l'obra, és a dir, el forat on ara descansen quilos i quilos de ferralla, ara mira d'avançar feina iniciant el concurs.

Foto: Una imatge de l'exterior del pàrquing Jaume I.

Es tracta que les empreses que així ho desitgin presentin les seves ofertes per realitzar un projecte que l'Ajuntament ja té enllestit des de fa temps i que servirà perquè el pàrquing, concebut inicialment per ser intel·ligent es converteixi en un aparcament convencional.  El cost s'estima entre els 5 i els 6 milions d'euros, als quals, naturalment, cal afegir els prop de 30 que s'han perdut en el ciberespai tarragoní i que ningú sap on han anat a parar. El procés podria durar prop d'un any, encara que, en qüestió de terminis tampoc caldria que ningú es posés nerviós. L'empresa concessionària podria explotar l'aparcament durant un període d'uns quaranta anys.
Per això, Veu Ciutadana, incansable en la seva lluita, continua buscant explicacions al desgavell econòmic que continua sense tenir noms i cognoms. La qüestió és fins on arribarà aquest col·lectiu perquè, un cop es retiri de la pugna, tot indica que les obres podrien començar. Potser serà bo per la Part Alta i per tota la ciutat perquè es guanyarà un equipament, encara que, desgraciadament, l'últim intent per saber on va anar a parar tota aquella morterada de calers que la ciutat pagarà fins el 2043 s'haurà esvaït.

Tarragona s'encomana a la Generalitat perquè enllesteixi el POUM abans de final d'any

Tarragona ja té enllestit el nou pla urbanístic, el POUM. El document i l'eina que permetrà que la ciutat arribi als 180.000 habitants durant els propers quaranta anys, i que hauria de servir perquè les múltiples inversions previstes, principalment en habitatges protegits, espais verds i l'arribada de noves empreses, finalment tiri endavant.
Dotze anys després que comencés a bategar, el document que marcarà l'índex de creixement urbanístic de Tarragona va ser aprovat de manera definitiva i ara només cal esperar el darrer vistiplau de la Generalitat perquè sigui una realitat palpable. Amb un quòrum quasi absolut, de no haver estat per la regidora d'ICV, Arga Sentís, que es va abstenir en la votació argumentant que "no és el nostre POUM", els vots favorables del PSC (11), CiU (7) i PP (7) van escenificar l'entesa, el consens i la pau política que havia generat el text urbanístic en els darrers quatre anys. Enrere ja havia quedat l'alarma social generada pel document aprovat el maig de 2007 el govern de CiU i PP.

Foto: Carles Castillo, Tinent d'Alcalde de Territori.

 Amb una exposició d'uns vint minuts, el titular de l'àrea d'Urbanisme, Carles Castillo, va intentar fer el que és impossible: fer una radiografia del POUM; principalment perquè consta de més d'un miler de fulls. Això, però, no va ser obstacle perquè restés importància al retard d'un mes; un període insignificant si es té en compte que les converses per modificar el pla urbanístic actual daten de febrer de 2000.
L'Ajuntament ha seguit fil per randa el 95 per cent de les prescripcions de l'executiu català, mentre que en el 5 per cent restant, el consistori ha pogut fer la seva pròpia interpretació. Un exemple és un bloc de pisos del carrer Arce Ochotorena, a tocar de l'escola El Miracle, el qual hauria anat a terra segons els designis de la Generalitat. L'Ajuntament, però, l'ha salvat.

Foto: Pau Pérez (esq.),  l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la regidora Carme Crespo.

 Malgrat ser, de moment, un ens intangible, els efectes del POUM sobre Tarragona han de ser miraculosos. Sobretot si s'agafa consciència de l'actual conjuntura econòmica i social. El document permetrà que es tornin a concedir llicències urbanístiques, cosa que ajudarà a que es reactivi l'economia i es generi riquesa. Ara bé, la pilota estarà en mans dels promotors. El principal exemple serà l'arribada d'IKEA. Darrere de la multinacional sueca ja n'hi ha d'altres que han trucat a la porta de l'Ajuntament. O almenys així mateix ho va manifestar el regidor d'Urbanisme fa unes setmanes.

Tot i que el dia es recordarà com el de l'aprovació definitiva del nou POUM, el plenari va esdevenir un pèl avorrit, lent i ensopit. Vaja, com la majoria últimament. De fet, ningú no esperava cap picabaralla ni cap retret perquè el consens, en aquest assumpte, ja venia de  lluny. Tan sols el portaveu del PP, Alejandro Fernández, va recriminar l'actitud del govern de la Generalitat, qualificant-la d'innacceptable pel retard en tot el procés.La líder de CiU, Victòria Forns, va deixar entreveure que el seu vot favorable hauria de tenir recompensa en el futur: "La lleialtat és un camí de dos sentits". Veurem si això es reflecteix en un pacte de ciutat.

La convocatòria d'eleccions pel proper 25 de novembre penja un interrogant més en el POUM tarragoní. Hi haurà temps perquè el conseller de Territori, Lluís Recoder, l'aprovi i el signi abans que es disolgui el Parlament? Castillo té fe i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va insistir que té el compromís de Barcelona que abans de final d'any el POUM tornarà a Tarragona preparat perquè es pugui executar.

Arribarà a temps Ballesteros per ser candidat del PSC a la Generalitat?

El compte enrere ja s'ha iniciat. L'olla ja és al foc i els catalans esperem ansiosos les eleccions convocades pel 25 de novembre, de ben segur les més apassionants de tota la democràcia, tant espanyola com catalana. En clau tarragonina, no perquè no s'esperés, però la celeritat de l'anunci del president Mas frena i, a priori, sembla que elimina qualsevol possibilitat que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, pugui lluitar per encapçalar la candidatura del PSC.

Des de feia mesos, els rumors que apuntaven que Ballesteros, del sector afí al secretari general Pere Navarro, fidel, amant i entossudit amb el federalisme, podria treure el cap si el partit decidís convocar unes primàries sembla que s'han esvaït. La irrupció de l'exconsellera Montserrat Tura, ahir, i la confirmació de que en tan sols seixanta dies la ciutadania tornarà a votar no permeten quasi cap maniobra. A més, el seu homòleg de Lleida, el també alcalde Àngel Ros, igualment l'obstaculitza. Per completar la graella de candidats, el mateix Pere Navarro, que ara es perfila com a cap de cartell.

El que sí afavoriria Ballesteros és la seva absència a la manifestació de la Diada, argumentant els mateixos motius que el líder Navarro: l'única via és l'estat federal. Tura i Ros sí hi van estar presents. És cert que la majoria dels partits han model·lat el seu discurs en els darrers mesos. Sense anar més lluny, la mateixa Convergència i Unió, la qual, abanderava, nomes fa un any allò de la "Gran casa del catalanisme" i ara, després del maltracte i la indiferència de Madrid, només té ulls per l'estat propi.També ICV, que amb la boca petita també ha pujat al carro del sobiranisme.

Àngel Ros, a l'esquerra, i Ballesteros.

Si el PSC fa cas als seus orígens i es manté fidel la seva aposta ha de ser mantenir-se apartada de la opció independentista, encara que es trobarà aïllat i en terra de ningú, i el seu candidat pot tornar a pagar els plats trencats, com ja ho va fer Montilla en les eleccions de 2010. Ara mateix no deu resultar fàcil ser socialista, català i apassionat de la via federal. Tornant a Tarragona, si el seu alcalde no fa el pas, la lluita invisible per ocupar la seva cadira pot refredar-se. Ho dubto. Seria com als anys seixanta, és a dir, hi hauria una guerra freda i subterrània.

 Pressa pel POUM
Més conseqüències per a Tarragona per la imminència dels comicis.Ja per acabar, en el plenari de divendres es farà l'últim pas perquè el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) quedi aprovat al cent per cent. Tots els partits aprovaran el text definitiu del pla, conegut tècnicament com Text Refòs. I l'enviaran a la Generalitat perquè la conselleria de Territori li doni el vistiplau definitiu, tancant un episodi iniciat ara fa quatre anys. Sí, sí, l'últim perquè torni a Tarragona preparat per ser executat. Però compte!! perquè la paperassa augmentarà en totes les conselleries. Mira que si el Parlament es dissol abans de que el conseller Recoder el signi. No m'ho vull ni imaginar. Siguem positius, no passarà.

Torpede de Madrid als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017

No és qüestió de ser pessimista, sinó realista i agafar consciència que el pitjor encara està per arribar. Ningú no s'ha d'esgarrifar si dic que els Jocs del Mediterrani del 2017, els de Tarragona, comencen a perdre pistonada i que, a hores d'ara, suposen un autèntic maldecap per a totes les administracions. Igual que un exèrcit que va perdent unitats a mesura que avança una guerra, la futura fesomia dels jocs que apleguen els esportistes de la ribera mediterrània pateix uns efectes similars.

Si no hi ha un cèntim per a res i amb l'estat espanyol a punt de ser rescatat per la Unió Europea, algú s'estranya que el Consejo Superior de Deportes (CSD) hagi anunciat que les aportacions als Jocs del 2017 seran escasses? Fot, però és de sentit comú. És cert que hi ha acords signats, protocols i fotografies de molts polítics amb corbata abraçant-se i felicitant-se, però a l'hora de la veritat, tot pot quedar en paper mullat amb una simple reunió entre gent que remeni les cireres.

Si, ara fa dos anys, Zapatero i Rajoy van acordar, prenent un cafè, remodelar la Constitució, a algú se li escapa que ara l'executiu central no pot fer marxa enrere i posar en dubte les aportacions al projecte de Tarragona? No, clar que no. Tret de la data en què la candidatura tarragonina va ser escollida, les notícies que arriben i que fan referència als Jocs del Mediterrani conviden a pensar en que porten la malastrugança adherida, i que mentre Madrid no deixi d'insistir en ser seu dels Jocs Olímpics, malament rai.

Més que malastrugança, és mala sort i el pitjor moment, el més inoportú. La terrible crisi econòmica i financera ha fet buidar les arques de tot arreu i les inversions arriben en comptagotes, sempre que ja disposin de partida pressupostària, cosa que Tarragona 2017 no té. A l'estiu es va saber que el pressupost dels Jocs passava dels 290 milions als 150, gairebé la meitat. De la vila olímpica, una de les joies que hauria de quedar per a la ciutat pels propers anys, no se'n sap res de res. Només un ball de noms i de propostes sense que, ara mateix n'hi hagi cap de ferma. Alguns constructors consultats asseguren de manera clara i evident que els pisos no es faran. Es va parlar de mòduls prefabricats. Apuntin aquesta altra: grans vaixells encorats a Marina Tarraco, és a dir hotels ambulants.

Ja fa temps que el gran estadi es va descartar. La ciutat esportiva no disposa de pressupost, encara que, des de fa tres anys, des de l'Ajuntament s'anuncia que sí que es construïrà. A hores d'ara, tan sols el centre aquàtic i el palau d'esports tenen possibilitat de ser una realitat. Els dubtes sobre la futura gestió de la gran piscina també genera seriosos interrogants. I el futur del complex Sant Jordi? Abans de començar a instal·lar-hi un pàrquing que, de moment, no hi és, la Secretaria General de l'Esport també va gosar incloure el recinte com un dels equipaments del 2017. Veurem com acaba.

Insisteixo. No és qüestió de veure l'ampolla mig buida, sinó de ser objectius i realistes, tenint en compte la caòtica situació actual. És evident que des del comitè organitzador es vengui tranquil·litat i serenor, però m'atreviria a dir que els jocs tenen tants defensors com detractors.

Un altre pensament m'envaei: i si Catalunya esdevé independent abans del 2017?

Castillo defensa el POUM en solitari

Tot i que ja fa temps que des de l'Ajuntament de Tarragona es ven la idea que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, és a dir, el POUM, és l'eina que servirà perquè moltes de les inversions pendents que hi ha a la ciutat es desencallin i pugui començar a sortir de la letàrgia, alguns mecanismes dins del consistori no acaben de rutllar. I no ho dic per la tasca de l'àrea d'Urbanisme i Territori, amb el regidor Carles Castillo al capdavant, que s'ha estat trencant les banyes en el darrer any, sinó pel poc arrecerament dels seus companys d'equip de govern.

La presentació d'un document tant rellevant i transcendent com el POUM requeria no només del regidor titular, sinó també de la màxima autoritat municipal, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Doncs no hi era, tot i que penso que li corresponia coliderar la roda de premsa per atorgar-li el plus d'importància que, finalment no va tenir. Com tampoc no hi era el regidor d'Hisenda, Pau Pérez, ni el d'Activació Econòmica, Javier Villamayor, dos pesos pesants dins de l'equip de Ballesteros, als quals també se'ls va trobar en falta. Tampoc va estar present l'altre pare del POUM, Xavier Tarrès, tirular l'Urbanisme durant el primer mandat de Ballesteros (2007-2011). Segurament haurien d'haver estat en primera fila, atès que les àrees que controlen estan molt relacionades amb tot el que POUM farà possible. Al meu entendre,un gest lleig i poc elegant, com quan Messi no va estar present en el comiat públic de Guardiola.

Per tot això, hi pot haver diverses lectures. Dins de l'equip de govern, no tot són flors i violes. Tot i que tots estan emparats pel mateix paraigua socialista, coexisteixen postures i sensibilitats diferents. En l'horitzó, en el cas que Ballesteros decidís no presentar-se a la reelecció el 2015, no hi ha dubte que dins del partit apareixerà més d'un candidat. I Castillo no ha amagat que li faria il·lusió ser alcalde. Altra cosa és que dins del seu partit li ho permetin. En una entrevista recent al digital Tottarragona, on va assegurar que "els amics s'escullen i els companys de partit no", es va deixar anar.

Tres edils, però, sí van recolzar Castillo: Paco Zapater, Victòria Pelegrín i Joan Sanahujes. Els tres van arribar en bloc. Castillo ho va notar i el seu rostre va projectar un somriure còmplice.

Quant al POUM, finalment s'aprovarà en el plenari del proper 28 de setembre, i no a mitjan de mes, com s'havia especulat. El consistori ha hagut d'atendre més de 3.000 prescripcions per tal de poder redactar el text final del POUM, el que s'anomena el text refós, que és el que haurà de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat. Dels més de tres mil requeriments, sis cents els va fer directament el govern català, mentre que els restants (en concret 2.571) van arribar des de diferents òrgans també depenents de l'executiu català (Medi Ambient, Agència Catalana de l'Aigua, Habitatge...)

A darrera hora, l'alcalde, flanquejat per Tarrés, va fer acte de presència i es va unir a Castillo. No per parlar del POUM, sinó per defensar que el nou macro projecte d'oci i lleure anunciat ahir per la Generalitat, @Barcelona World, porti el nom del territori, ja sigui Tarragona o Costa Daurada. Del POUM, res de res.

L'entrevista imaginària a l'alcalde Ballesteros sobre les zones verdes

Tot i que l'alcalde va accedir, gentilment, a través del seu perfil a Facebook, a concedir-me una entrevista per parlar de les noves zones d'aparcament creades amb motiu de l'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), finalment se'm va denegar.  Els arguments que em van donar des d'alcaldia eren que, a part que també s'havien denegat entrevistes a altres mitjans, no era el moment més adequat, tenint en compte el rebombori generat i l'alarma i el gran malestar entre els ciutadans. Potser sóc un mitjà petit que acaba de començar, però lluito pels meus interessos i pels dels meus lectors. Aquí us deixo el qüestionari:


-Com és que va decidir posar en marxa les noves zones verdes en ple mes d'agost, quan molts dels ciutadans estan de vacances?

-És veritat que el barri dels músics quedava exclòs, en principi, de les zones verdes, segons l'acord pres dins del consell de la Mobilitat.

-Què en pensa de la plataforma creada Stop parquímetres que va recollint signatures per tota la ciutat?

-Per on seguiran repintant els carrers? 

-S'ha plantejat la possibilitat que els residents puguin aparcar en zones blaves pagant únicament la tarifa verda?

-Quin ha estat el procediment per aconseguir els parquímetres?

-Hi ha hagut concurs? Qui l'ha guanyat?

-Si la tarifa per a residents passa de 0,55 euros a 0,40 a partir de l'any que ve, què passarà amb els veïns que ja van mossegar l'ham i que ja han recollit la seva targeta?

-Com se'ls bonificarà?

-Se'ls farà un descompte en la propera targeta que adquireixin?

- És la segona vegada que la regidora Begoña Floria executa una mesura i vostè després la suprimeix, com l'any passat amb les zones blaves de l'Arrabassada. Li té prou confiança?

-Canviarà la política de comunicació de l'equip de govern en relació als grans assumptes que afecten als ciutadans o continuaran amb la tònica de quasi sempre, és a dir, la unilateralitat?

-Què en pensa de l'oposició, que només va obrir la boca després que les crítiques a les noves zones verdes es va anar fent més gran.

Com ja vaig publicar en el post anterior, en què critico la manera de comunicar de l'equip de govern encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros, finalment alguns dels dubtes que www.elcircdetarragona.com li hauria plantejat al batlle no van quedar resolts en la notícia que va publicar Diari de Tarragona en l'edició del dijous 30 d'agost. Això, però, no serveix per aclarir moltes de les incògnites que encara es deriven de la mesura i que continuen generant controvèrsia. Òbviament si s'hagués convocat una gran roda de premsa oberta a tothom amb possibilitat d'interpel·lar els nostres mandataris aquest post no hauria existit mai.