Avenços invisibles en la construcció del nou pàrquing Jaume I de Tarragona

Tot i que l'Ajuntament de Tarragona continua lligat de mans i peus mentre la justícia no resolgui i no es pronunciï sobre la demanda que té presentada l'associació Veu Ciutadana en el cas del pàrquing Jaume I, ahir el ple va fer un pas més per mirar de guanyar temps. Amb els vots favorables del PSC, CiU i el PP (només ICV va votar en contra), el plenari tarragoní va aprovar l'obertura del concurs públic per a l'adjudicació del nou aparcament provisional.
Que ningú no es cregui que comencen les obres dins del forat maleït de la Part Alta. Res de res. Mentre el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona, que és on Veu Ciutadana va interposar la denúncia contra el consistori per malbaratament de diners públics, no mogui fitxa, les obres seran pura utopia. Però, tal com fa quasi tres anys, el mateix ple va aprovar recuperar la concessió admninistrativa de l'obra, és a dir, el forat on ara descansen quilos i quilos de ferralla, ara mira d'avançar feina iniciant el concurs.

Foto: Una imatge de l'exterior del pàrquing Jaume I.

Es tracta que les empreses que així ho desitgin presentin les seves ofertes per realitzar un projecte que l'Ajuntament ja té enllestit des de fa temps i que servirà perquè el pàrquing, concebut inicialment per ser intel·ligent es converteixi en un aparcament convencional.  El cost s'estima entre els 5 i els 6 milions d'euros, als quals, naturalment, cal afegir els prop de 30 que s'han perdut en el ciberespai tarragoní i que ningú sap on han anat a parar. El procés podria durar prop d'un any, encara que, en qüestió de terminis tampoc caldria que ningú es posés nerviós. L'empresa concessionària podria explotar l'aparcament durant un període d'uns quaranta anys.
Per això, Veu Ciutadana, incansable en la seva lluita, continua buscant explicacions al desgavell econòmic que continua sense tenir noms i cognoms. La qüestió és fins on arribarà aquest col·lectiu perquè, un cop es retiri de la pugna, tot indica que les obres podrien començar. Potser serà bo per la Part Alta i per tota la ciutat perquè es guanyarà un equipament, encara que, desgraciadament, l'últim intent per saber on va anar a parar tota aquella morterada de calers que la ciutat pagarà fins el 2043 s'haurà esvaït.

Tarragona s'encomana a la Generalitat perquè enllesteixi el POUM abans de final d'any

Tarragona ja té enllestit el nou pla urbanístic, el POUM. El document i l'eina que permetrà que la ciutat arribi als 180.000 habitants durant els propers quaranta anys, i que hauria de servir perquè les múltiples inversions previstes, principalment en habitatges protegits, espais verds i l'arribada de noves empreses, finalment tiri endavant.
Dotze anys després que comencés a bategar, el document que marcarà l'índex de creixement urbanístic de Tarragona va ser aprovat de manera definitiva i ara només cal esperar el darrer vistiplau de la Generalitat perquè sigui una realitat palpable. Amb un quòrum quasi absolut, de no haver estat per la regidora d'ICV, Arga Sentís, que es va abstenir en la votació argumentant que "no és el nostre POUM", els vots favorables del PSC (11), CiU (7) i PP (7) van escenificar l'entesa, el consens i la pau política que havia generat el text urbanístic en els darrers quatre anys. Enrere ja havia quedat l'alarma social generada pel document aprovat el maig de 2007 el govern de CiU i PP.

Foto: Carles Castillo, Tinent d'Alcalde de Territori.

 Amb una exposició d'uns vint minuts, el titular de l'àrea d'Urbanisme, Carles Castillo, va intentar fer el que és impossible: fer una radiografia del POUM; principalment perquè consta de més d'un miler de fulls. Això, però, no va ser obstacle perquè restés importància al retard d'un mes; un període insignificant si es té en compte que les converses per modificar el pla urbanístic actual daten de febrer de 2000.
L'Ajuntament ha seguit fil per randa el 95 per cent de les prescripcions de l'executiu català, mentre que en el 5 per cent restant, el consistori ha pogut fer la seva pròpia interpretació. Un exemple és un bloc de pisos del carrer Arce Ochotorena, a tocar de l'escola El Miracle, el qual hauria anat a terra segons els designis de la Generalitat. L'Ajuntament, però, l'ha salvat.

Foto: Pau Pérez (esq.),  l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la regidora Carme Crespo.

 Malgrat ser, de moment, un ens intangible, els efectes del POUM sobre Tarragona han de ser miraculosos. Sobretot si s'agafa consciència de l'actual conjuntura econòmica i social. El document permetrà que es tornin a concedir llicències urbanístiques, cosa que ajudarà a que es reactivi l'economia i es generi riquesa. Ara bé, la pilota estarà en mans dels promotors. El principal exemple serà l'arribada d'IKEA. Darrere de la multinacional sueca ja n'hi ha d'altres que han trucat a la porta de l'Ajuntament. O almenys així mateix ho va manifestar el regidor d'Urbanisme fa unes setmanes.

Tot i que el dia es recordarà com el de l'aprovació definitiva del nou POUM, el plenari va esdevenir un pèl avorrit, lent i ensopit. Vaja, com la majoria últimament. De fet, ningú no esperava cap picabaralla ni cap retret perquè el consens, en aquest assumpte, ja venia de  lluny. Tan sols el portaveu del PP, Alejandro Fernández, va recriminar l'actitud del govern de la Generalitat, qualificant-la d'innacceptable pel retard en tot el procés.La líder de CiU, Victòria Forns, va deixar entreveure que el seu vot favorable hauria de tenir recompensa en el futur: "La lleialtat és un camí de dos sentits". Veurem si això es reflecteix en un pacte de ciutat.

La convocatòria d'eleccions pel proper 25 de novembre penja un interrogant més en el POUM tarragoní. Hi haurà temps perquè el conseller de Territori, Lluís Recoder, l'aprovi i el signi abans que es disolgui el Parlament? Castillo té fe i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va insistir que té el compromís de Barcelona que abans de final d'any el POUM tornarà a Tarragona preparat perquè es pugui executar.

Arribarà a temps Ballesteros per ser candidat del PSC a la Generalitat?

El compte enrere ja s'ha iniciat. L'olla ja és al foc i els catalans esperem ansiosos les eleccions convocades pel 25 de novembre, de ben segur les més apassionants de tota la democràcia, tant espanyola com catalana. En clau tarragonina, no perquè no s'esperés, però la celeritat de l'anunci del president Mas frena i, a priori, sembla que elimina qualsevol possibilitat que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, pugui lluitar per encapçalar la candidatura del PSC.

Des de feia mesos, els rumors que apuntaven que Ballesteros, del sector afí al secretari general Pere Navarro, fidel, amant i entossudit amb el federalisme, podria treure el cap si el partit decidís convocar unes primàries sembla que s'han esvaït. La irrupció de l'exconsellera Montserrat Tura, ahir, i la confirmació de que en tan sols seixanta dies la ciutadania tornarà a votar no permeten quasi cap maniobra. A més, el seu homòleg de Lleida, el també alcalde Àngel Ros, igualment l'obstaculitza. Per completar la graella de candidats, el mateix Pere Navarro, que ara es perfila com a cap de cartell.

El que sí afavoriria Ballesteros és la seva absència a la manifestació de la Diada, argumentant els mateixos motius que el líder Navarro: l'única via és l'estat federal. Tura i Ros sí hi van estar presents. És cert que la majoria dels partits han model·lat el seu discurs en els darrers mesos. Sense anar més lluny, la mateixa Convergència i Unió, la qual, abanderava, nomes fa un any allò de la "Gran casa del catalanisme" i ara, després del maltracte i la indiferència de Madrid, només té ulls per l'estat propi.També ICV, que amb la boca petita també ha pujat al carro del sobiranisme.

Àngel Ros, a l'esquerra, i Ballesteros.

Si el PSC fa cas als seus orígens i es manté fidel la seva aposta ha de ser mantenir-se apartada de la opció independentista, encara que es trobarà aïllat i en terra de ningú, i el seu candidat pot tornar a pagar els plats trencats, com ja ho va fer Montilla en les eleccions de 2010. Ara mateix no deu resultar fàcil ser socialista, català i apassionat de la via federal. Tornant a Tarragona, si el seu alcalde no fa el pas, la lluita invisible per ocupar la seva cadira pot refredar-se. Ho dubto. Seria com als anys seixanta, és a dir, hi hauria una guerra freda i subterrània.

 Pressa pel POUM
Més conseqüències per a Tarragona per la imminència dels comicis.Ja per acabar, en el plenari de divendres es farà l'últim pas perquè el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) quedi aprovat al cent per cent. Tots els partits aprovaran el text definitiu del pla, conegut tècnicament com Text Refòs. I l'enviaran a la Generalitat perquè la conselleria de Territori li doni el vistiplau definitiu, tancant un episodi iniciat ara fa quatre anys. Sí, sí, l'últim perquè torni a Tarragona preparat per ser executat. Però compte!! perquè la paperassa augmentarà en totes les conselleries. Mira que si el Parlament es dissol abans de que el conseller Recoder el signi. No m'ho vull ni imaginar. Siguem positius, no passarà.

Torpede de Madrid als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017

No és qüestió de ser pessimista, sinó realista i agafar consciència que el pitjor encara està per arribar. Ningú no s'ha d'esgarrifar si dic que els Jocs del Mediterrani del 2017, els de Tarragona, comencen a perdre pistonada i que, a hores d'ara, suposen un autèntic maldecap per a totes les administracions. Igual que un exèrcit que va perdent unitats a mesura que avança una guerra, la futura fesomia dels jocs que apleguen els esportistes de la ribera mediterrània pateix uns efectes similars.

Si no hi ha un cèntim per a res i amb l'estat espanyol a punt de ser rescatat per la Unió Europea, algú s'estranya que el Consejo Superior de Deportes (CSD) hagi anunciat que les aportacions als Jocs del 2017 seran escasses? Fot, però és de sentit comú. És cert que hi ha acords signats, protocols i fotografies de molts polítics amb corbata abraçant-se i felicitant-se, però a l'hora de la veritat, tot pot quedar en paper mullat amb una simple reunió entre gent que remeni les cireres.

Si, ara fa dos anys, Zapatero i Rajoy van acordar, prenent un cafè, remodelar la Constitució, a algú se li escapa que ara l'executiu central no pot fer marxa enrere i posar en dubte les aportacions al projecte de Tarragona? No, clar que no. Tret de la data en què la candidatura tarragonina va ser escollida, les notícies que arriben i que fan referència als Jocs del Mediterrani conviden a pensar en que porten la malastrugança adherida, i que mentre Madrid no deixi d'insistir en ser seu dels Jocs Olímpics, malament rai.

Més que malastrugança, és mala sort i el pitjor moment, el més inoportú. La terrible crisi econòmica i financera ha fet buidar les arques de tot arreu i les inversions arriben en comptagotes, sempre que ja disposin de partida pressupostària, cosa que Tarragona 2017 no té. A l'estiu es va saber que el pressupost dels Jocs passava dels 290 milions als 150, gairebé la meitat. De la vila olímpica, una de les joies que hauria de quedar per a la ciutat pels propers anys, no se'n sap res de res. Només un ball de noms i de propostes sense que, ara mateix n'hi hagi cap de ferma. Alguns constructors consultats asseguren de manera clara i evident que els pisos no es faran. Es va parlar de mòduls prefabricats. Apuntin aquesta altra: grans vaixells encorats a Marina Tarraco, és a dir hotels ambulants.

Ja fa temps que el gran estadi es va descartar. La ciutat esportiva no disposa de pressupost, encara que, des de fa tres anys, des de l'Ajuntament s'anuncia que sí que es construïrà. A hores d'ara, tan sols el centre aquàtic i el palau d'esports tenen possibilitat de ser una realitat. Els dubtes sobre la futura gestió de la gran piscina també genera seriosos interrogants. I el futur del complex Sant Jordi? Abans de començar a instal·lar-hi un pàrquing que, de moment, no hi és, la Secretaria General de l'Esport també va gosar incloure el recinte com un dels equipaments del 2017. Veurem com acaba.

Insisteixo. No és qüestió de veure l'ampolla mig buida, sinó de ser objectius i realistes, tenint en compte la caòtica situació actual. És evident que des del comitè organitzador es vengui tranquil·litat i serenor, però m'atreviria a dir que els jocs tenen tants defensors com detractors.

Un altre pensament m'envaei: i si Catalunya esdevé independent abans del 2017?

Castillo defensa el POUM en solitari

Tot i que ja fa temps que des de l'Ajuntament de Tarragona es ven la idea que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, és a dir, el POUM, és l'eina que servirà perquè moltes de les inversions pendents que hi ha a la ciutat es desencallin i pugui començar a sortir de la letàrgia, alguns mecanismes dins del consistori no acaben de rutllar. I no ho dic per la tasca de l'àrea d'Urbanisme i Territori, amb el regidor Carles Castillo al capdavant, que s'ha estat trencant les banyes en el darrer any, sinó pel poc arrecerament dels seus companys d'equip de govern.

La presentació d'un document tant rellevant i transcendent com el POUM requeria no només del regidor titular, sinó també de la màxima autoritat municipal, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Doncs no hi era, tot i que penso que li corresponia coliderar la roda de premsa per atorgar-li el plus d'importància que, finalment no va tenir. Com tampoc no hi era el regidor d'Hisenda, Pau Pérez, ni el d'Activació Econòmica, Javier Villamayor, dos pesos pesants dins de l'equip de Ballesteros, als quals també se'ls va trobar en falta. Tampoc va estar present l'altre pare del POUM, Xavier Tarrès, tirular l'Urbanisme durant el primer mandat de Ballesteros (2007-2011). Segurament haurien d'haver estat en primera fila, atès que les àrees que controlen estan molt relacionades amb tot el que POUM farà possible. Al meu entendre,un gest lleig i poc elegant, com quan Messi no va estar present en el comiat públic de Guardiola.

Per tot això, hi pot haver diverses lectures. Dins de l'equip de govern, no tot són flors i violes. Tot i que tots estan emparats pel mateix paraigua socialista, coexisteixen postures i sensibilitats diferents. En l'horitzó, en el cas que Ballesteros decidís no presentar-se a la reelecció el 2015, no hi ha dubte que dins del partit apareixerà més d'un candidat. I Castillo no ha amagat que li faria il·lusió ser alcalde. Altra cosa és que dins del seu partit li ho permetin. En una entrevista recent al digital Tottarragona, on va assegurar que "els amics s'escullen i els companys de partit no", es va deixar anar.

Tres edils, però, sí van recolzar Castillo: Paco Zapater, Victòria Pelegrín i Joan Sanahujes. Els tres van arribar en bloc. Castillo ho va notar i el seu rostre va projectar un somriure còmplice.

Quant al POUM, finalment s'aprovarà en el plenari del proper 28 de setembre, i no a mitjan de mes, com s'havia especulat. El consistori ha hagut d'atendre més de 3.000 prescripcions per tal de poder redactar el text final del POUM, el que s'anomena el text refós, que és el que haurà de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat. Dels més de tres mil requeriments, sis cents els va fer directament el govern català, mentre que els restants (en concret 2.571) van arribar des de diferents òrgans també depenents de l'executiu català (Medi Ambient, Agència Catalana de l'Aigua, Habitatge...)

A darrera hora, l'alcalde, flanquejat per Tarrés, va fer acte de presència i es va unir a Castillo. No per parlar del POUM, sinó per defensar que el nou macro projecte d'oci i lleure anunciat ahir per la Generalitat, @Barcelona World, porti el nom del territori, ja sigui Tarragona o Costa Daurada. Del POUM, res de res.

L'entrevista imaginària a l'alcalde Ballesteros sobre les zones verdes

Tot i que l'alcalde va accedir, gentilment, a través del seu perfil a Facebook, a concedir-me una entrevista per parlar de les noves zones d'aparcament creades amb motiu de l'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), finalment se'm va denegar.  Els arguments que em van donar des d'alcaldia eren que, a part que també s'havien denegat entrevistes a altres mitjans, no era el moment més adequat, tenint en compte el rebombori generat i l'alarma i el gran malestar entre els ciutadans. Potser sóc un mitjà petit que acaba de començar, però lluito pels meus interessos i pels dels meus lectors. Aquí us deixo el qüestionari:


-Com és que va decidir posar en marxa les noves zones verdes en ple mes d'agost, quan molts dels ciutadans estan de vacances?

-És veritat que el barri dels músics quedava exclòs, en principi, de les zones verdes, segons l'acord pres dins del consell de la Mobilitat.

-Què en pensa de la plataforma creada Stop parquímetres que va recollint signatures per tota la ciutat?

-Per on seguiran repintant els carrers? 

-S'ha plantejat la possibilitat que els residents puguin aparcar en zones blaves pagant únicament la tarifa verda?

-Quin ha estat el procediment per aconseguir els parquímetres?

-Hi ha hagut concurs? Qui l'ha guanyat?

-Si la tarifa per a residents passa de 0,55 euros a 0,40 a partir de l'any que ve, què passarà amb els veïns que ja van mossegar l'ham i que ja han recollit la seva targeta?

-Com se'ls bonificarà?

-Se'ls farà un descompte en la propera targeta que adquireixin?

- És la segona vegada que la regidora Begoña Floria executa una mesura i vostè després la suprimeix, com l'any passat amb les zones blaves de l'Arrabassada. Li té prou confiança?

-Canviarà la política de comunicació de l'equip de govern en relació als grans assumptes que afecten als ciutadans o continuaran amb la tònica de quasi sempre, és a dir, la unilateralitat?

-Què en pensa de l'oposició, que només va obrir la boca després que les crítiques a les noves zones verdes es va anar fent més gran.

Com ja vaig publicar en el post anterior, en què critico la manera de comunicar de l'equip de govern encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros, finalment alguns dels dubtes que www.elcircdetarragona.com li hauria plantejat al batlle no van quedar resolts en la notícia que va publicar Diari de Tarragona en l'edició del dijous 30 d'agost. Això, però, no serveix per aclarir moltes de les incògnites que encara es deriven de la mesura i que continuen generant controvèrsia. Òbviament si s'hagués convocat una gran roda de premsa oberta a tothom amb possibilitat d'interpel·lar els nostres mandataris aquest post no hauria existit mai.