Un debat massa previsible i molt poc tarragoní

Insuls, previsible i ensopit. Aquestes són les sensacions que em va transmetre el debat que va oferir ahir a la nit Televisió de Catalunya entre els set caps de llista dels principals partits a la demarcació de Tarragona. Tenint en compte que la campanya està basada en si Catalunya necessita un estat propi o si cal seguir pertanyent a l'estructura de l'estat espanyol, les referències territorials van ser imperceptibles, escasses i del tot nul·les. A més, vaig trobar en falta que ningú no fes referència al forat que va deixar el darrer tripartit.
A l'igual que el format d'enganxada de cartells és del tot anacrònica, segons el meu parer, un debat entre set persones resulta poc operatiu i el que és pitjor, avorrit i tediós per tots aquells espectadors que creien que els polítics que hi van participar farien alguna pinzellada més enllà del debat identitari que monopolitza la campanya. Referències a les necessitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, quasi inexistents.
Missatges repetitius i reiteració d'idees que els principals líders polítics ja fa temps que esbandeixen a tort i a dret pels diferents escenaris que trepitgen. Per això, crec que el programa va acabar decebent la majoria dels que van estar enganxats a la pantalla de la televisió autonòmica durant més d'una hora i mitja.
Com ja passa en la campanya, el blanc de tots els candidats va tornar a ser CiU, i el qui s'ho va haver de menjar tot va ser el seu cap de llista a la demarcació, @Albert Batet Tots els problemes se solucionaran si s'aconsegueix l'estat propi. Un argument que ja comença a esgotar, i més si es té en compte que el que interessava era saber quines són les propostes dels nacionalistes per al territori. L'alcalde de Valls va notar els nervis i, en ocasions, es va mostrar absent. Una altre detall: massa pendent de les notes que tenia damunt la taula.

Una imatge del debat emès dilluns per la nit per TV3. Foto: Televisió de Catalunya

A @Xavier Sabaté (PSC) se'l va notar un pèl incòmode mentre la conversa girava entorn del sobiranisme. No és d'estranyar si l'aposta dels socialistes continua sent la via federal; amb la qual només hi creuen ells, i culpava de la situació actual tant el PP com CiU.
L'estratègia de @Rafa Luna era previsible i va seguir enviant el missatge de la por als que defensen l'independentisme. No es va referir a l'última perla d'Alícia Sánchez Camacho (la catalanització dels cognoms castellans), però davant els atacs al seu partit per la poca inversió estatal a Catalunya, el candidat popular va ensenyar múscul assegurant que és la quarta autonomia on s'ha invertit més enguany. A més, convidat per Televisió de Catalunya, es va atrevir a demanar retallades en la televió pública catalana. La cara del moderador, Agustí Forné, tot un poema.
Al candidat d'ERC, @Pep Andreu, se'l va veure poc rodat i va pecar d'un llenguatge massa dòcil i sovint lent. De fet, però va ser el primer que va pronunciar les paraules Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Durant el debat paral·lel al twitter, ja vaig dir que la nota positiva va ser la irrupció d'@Albert Pereira, de Solidaritat per la Independència. Bon orador, sensat i menys agressiu en el to que Alfons López Tena. Això, sí, des de SI els números de l'expoli sempre són l'excusa perfecta. La candidata d'ICV-EUiA, @Hortènsia Grau, potser erra el seu missatge perquè si el seu partit està clarament a favor del dret a decidir, la seva obsessió malatissa contra CiU els pot passar factura. El discurs del candidat de Ciutadans, @Matías Alonso, calcat al d'Albert Rivera. Podrà agradar més o menys, però almenys aquest partit sí té les idees clares.
En resum: un debat que va servir per ben poc. Suposo que el mateix passaria a les altres tres demarcacions si del que es tractava era debatre sobre les necessitats del territori.